Front Popular de Letònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
El moviment independentista de [[Letònia]] es va iniciar amb petites manifestacions per la independència i els drets humans el [[1986]]. Les primeres manifestacions, organitzades per [[Helsinki-86]], van ser, però, suprimides pel govern de la [[RSS de Letònia]]. El punt de ruptura es va produir l'estiu de [[1988]]. Molts prominents letons anunciaren públicament el seu suport a una major autonomia per a Letònia. Els diaris letons van començar a escriure sobre els aspectes de la història de Letònia, que havia estat prohibida durant el període soviètic (per exemple, com Letònia havia estat ocupada en 1940). La [[bandera de Letònia]], que havia estat prohibida durant el període soviètic va ser reivindicada. En resum, havia començat un fort ressorgiment de la identitat nacional letona.
=== Formació del Front (1988-1990) ===
El [[2 de juny]] del [[1988]] un plenari d’artistes es constituí en ''Latvijas Tautas Fronte'' (Front Popular Letó), amb 207.000 socis; entre d'altres hi havia l'advocat Ilmars Bisher (1930), els lectors de la [[universitat de Riga]] [[Ivars Godmanis]] (1951) i [[Dainis Ivans]] (1955), el militar i filòleg [[Janis Jurkans]] (1948), Andrejs Pantalejus (1961), l’escriptor [[Janis Peters]] (1939), el metge Romualds Ražuks (1955), el jutge Andris Teikmanis (1959) i els advocats [[jueu]]s Mavreks Vulfsons (1918), Ruta Mariash i Abram Kletskin, i el periodista jueu Igor Movel. Al poc temps el seu nombre d'inscrits arribaria als 250.000 individus.
Sorgeix per recolzar les reformes de [[Mikhaïl Gorbatxov]] i oposat als nacionalistes radicals. Entre els membres hi ha un terç de comunistes nacionals, però també ecologistes, vells dissidents, intel·lectuals independents i membres de grups religiosos. Foren nomenats portantveus Dainis Ivans i [[Sandra
El [[5 de maig]] del [[1989]] el letó fou declarat ''llengua d’estat'', cosa que provocà les protestes d’un sector de russos. El 8 d'agost del 1989 es van modificar els articles de la constitució letona que feien referència als dret de vot a les eleccions locals, de manera que es limità el dret de vot als russos, ja que s’imposava l’obligació de dos anys de residència per poder votar i cinc per a ser escollit. I el [[23 d'agost]] es va formar una cadena humana entre els tres estats bàltics [[Riga]]-[[Tallinn]]-[[Vilnius]] de 560 kilòmetres, patrocinada pel LTF, el [[Front Popular d'Estònia|Rahvarinne]] i el [[Sąjūdis]] contra el [[Pacte Ribbentrop-Molotov]] i a favor de la independència.
Pel setembre del 1989 es van fer les primeres eleccions democràtiques al Soviet Suprem de la URSS. Dels 34 diputats letons, 26 se'ls van endur el LTF en combinació amb comunistes reformistes. Aleshores els rússos antiindependentistes formaren el grup [[Igualtat de Drets (Letònia)|Ravnopravie]] (Igualtat).
L'octubre del 1989 es va reunir el II Congrés del Front, que va aprovar noves mocions en favor de la independència nacional i del [[multipartidisme]]. Com a resposta a les reivindicacions bàltiques, el 27 de novembre Gorbatxov anuncià un projecte d'autonomia econòmica per al Bàltic; però a les eleccions locals de desembre del 1989, el LTF va obtenir el 75 % dels vots locals.
A començaments del 1990 es va anul·lar de la constitució soviètica letona el paper preponderant del [[Partit Comunista de Letònia|Partit Comunista]], malgrat les protestes del grup soviètic encapçalat per [[Alfrēds Rubiks]], es considera nul·la l'annexió soviètica i s’oficialitza la bandera bicolor novament, de manera que onejarà a tots els edificis oficials. També s'aprovà el multipartidisme i es legalitzaren els primers partits polítics (LTF, [[Moviment per la Independència Nacional de Letònia|LNNK]] i [[Partit Socialdemòcrata Obrer Letó|LSDSP]]), i es convoquen les primeres eleccions democràtiques al Saima per al març. També des del mes de febrer oficialitzaren el poder escollir entre fer el [[servei militar]] obligatori soviètic o bé una prestació social substitutòria.
El 18 de març del 1990 es convocaren [[eleccions legislatives letones de 1990|eleccions democràtiques]] per primer cop al [[Soviet Suprem]] de Letònia. El Front Popular va formar una aliança amb independentistes, ecologistes i altres elements democràtics i va obtenir 138 de 201 diputats.
== De 1990 a 1993 ==
Després de les eleccions, el Front esdevingué el motor de la independència de Letònia.
| |||