Front Popular de Letònia: diferència entre les revisions

El 18 de març del 1990 es convocaren [[eleccions legislatives letones de 1990|eleccions democràtiques]] per primer cop al [[Soviet Suprem]] de Letònia. El Front Popular va formar una aliança amb independentistes, ecologistes i altres elements democràtics i va obtenir 138 de 201 diputats.

 

Després de les eleccions, el Front esdevingué el motor de la independència de Letònia. Dainis Ivans fou nomenat vicepresident del [[Saeima]] i Ivars Godmanis [[primer ministre de Letònia|primer ministre]]. L'1 d'abril del 1990 es va obrir un registre de ciutadans ''únicament letons'', que aviat arribarà als 807.000 inscrits i a 30.000 candidats, que consideraven al Soviet Suprem com a ocupador, i per tant, il·legal. D'aquesta manera, constituiran un Saeima paral·lel de 254 membres a començaments de maig, que declarà que Letònia ''és una nació ocupada'' i adopta un programa independentista.

 

Pel gener del 1991 els tancs soviètics es dirigiren cap a [[Riga]] i organitzaren alguns disturbis, però no van poder impedir el referèndum convocat el [[3 de març]] de [[1991]]. Amb una participació del 87,62 % dels ciutadans amb dret a vot, el 73, 88 % votaren a favor (64,67 % del cens electoral). El [[19 d'agost]] del [[1991]] es va produir un [[cop d'estat de 1991|cop d'estat a Moscou]], un dels inductors del qual fou el letó [[Boriss Pugo]]. Aprofitant la situació, [[Alfrēds Rubiks]] intentà apoderar-se de la televisió de Riga i va enviar tancs, provocant un mort i un ferit. Per altra banda, el Soviet Suprem adoptà novament el nom de [[Saeima]] i proclamà la independència de Letònia amb caràcter irreversible el dia 21 d'agost. En els mesos següents gairebé tots els estats democràtics reconegueren la independència letona.

 

Durant el 1992 es van produir nombroses escissions dins el LTF, que donaran lloc a nous partits polítics de diferents tendències. Els principals seran la [[Via Letona]] de caire liberal, per [[Anatolijs Gorbunovs]], el [[Partit de l'Harmonia Nacional]], de caire centrista, de [[Jānis Jurkāns]], i alguns reconstituïren l'antiga [[Unió d'Agricultors Letons]], sota l’oncle net del president [[Kārlis Ulmanis]], [[Guntis Ulmanis]]. D'aquesta manera, es presentà molt afeblit a les [[eleccions legislatives letones de 1993]], de manera que només va treure 29.396 vots (2,63 %) i cap escó. Poc després canvià el seu nom pel de ''Kristīgā Tautas Partija'' (Partit Cristià Popular) i finalment s'integrà dins la [[Unió Democristiana (Letònia)|Unió Democristiana]] (''Kristīgi Demokratiskā Savienība'').

 

[[Categoria:Partits polítics de Letònia]]