Jacques François Dugommier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
Dugommier es va incorporar al servei en els dotze anys d'edat la companyia dels cadets de les colònies a Rochefort, on va ascendir i va rebre la creu de Sant-Lluís.
Lluita des del [[1759]] quan participa en la defensa de la [[Illa de Guadalupe (França)|Guadeloupe]] contra els Britànics i el [[1762]] a [[Martinica]], durant la [[guerra dels set anys]]. Pren el nom de Dugommier el [[1785]], i després de 25 anys de servei a les colònies, es retirar per ocupar-se de l'explotació de les seves terres a Guadaloupe.
Al principi de la [[revolució francesa]], és distingit com un patriota i és triat membre del parlament colonial i comandant de la Guàrdia Nacional que de Martinica; va prendre una part molt activa amb els desordres que van agitar la illa. Torna a [[França]] en [[1792]], sent escollit diputat de la [[Convenció Nacional]], relleva a [[Jean François Carteaux|Jean-François Carteaux]] com a comandant de l'exèrcit d'Itàlia, que du a terme el [[Setge de Toló]], en mans dels britànics, i seguint els consells del seu capità [[Napoleó Bonaparte]] aconegueix pendre la ciutat el [[1793]]. Va Ser caracteritzada per la seva humanitat després de rendir del lloc. Al setembre de 1793, fa retirar la tropes de Piamonteses aliades de l'[[Arxiducat d'Àustria]] en diversos combats, durant la guerra de la [[Primera Coalició]].
Nomenat cap de l'exèrcit dels [[Pirineus]], durant la [[Guerra Gran]] és l'encarregat de recuperar la terra perduda en relació als espanyols del general [[Antonio Ricardos]], comte de la Unión. Reorganitza l'exèrcit, i el reforça després dels durs combats de l'any anterior, amb incessants atacs inútils contra les posicions fortificades dels espanyols. Del [[28 d'abril]] a l'[[1 de maig]], guanya la victòria decisiva a la [[Batalla d'el Voló]] sobre els espanyols del [[Antonio Ricardos|comte de la Unión]], assegurant la reconquesta del [[Rosselló]]. [[Portvendres]], defensat per 400 francesos nobles de la [[legió Panetier]] també cau, passant després l'ofensiva a l'altra banda dels pirineus, prenent [[Sant Sebastià]]. Mor el [[18 de novembre]] durant la [[Batalla del Roure]].
| |||