Marc Atili Règul (cònsol 227 i 217 aC): diferència entre les revisions

'''Marc Atili Règul''' (''{{lang-la|Marcus Atilius M. F. M. N. Regulus''}}) fou un [[magistrat romà]] fill de [[Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)|''MarcusMarc AtiliusAtili M.Règul]], F.cònsol L.el N.267 Regulus'']]i 256 aC.

Fou [[cònsol romà|cònsol]] el [[{{aC|227 aC]]}} per primera vegada, junt amb [[Publi Valeri Flac (cònsol segle III aC)|Publi Valeri Flac]], però no va participar en cap endevinament important. Fou cònsol la segona vegada el [[{{aC|217 aC]]}} ocupant el lloc de [[Gai Flamini (cònsol)|Gai Flamini]] que havia mort a la batalla del [[llac Trasimè]] i va fer la guerra contra els [[samnites]] amb el seu col·lega Servi[[Gneu GemineServili Gemí|Servili Gemí]]; al final del seu període el seu ''imperium'' fou prorrogat doncs encara no s'haviens’havien elegit els nou cònsols, fins que foren elegits [[Luci Emili Paule|Emili Paule]] i [[Gai Terenci Varró|Terenci Varró]].

Llavors Règul va tornar a Roma segons [[Tit Livi]], però [[Polibi]] diu que va romandre amb els nous cònsols i va morir a la [[batalla de Cannes]]  ([[{{aC|216 aC]]}}); segurament la primera notícia és la correcte ja que consta que un [[''Marc Atili Règul]]'' fou ''[[triumviritriumvir mensarius]] mensarii'' el [[{{aC|215 aC]]}} i [[censor]] el [[{{aC|214 aC]] }} (amb [[Publi Furi Filó]]); com a censor va reduir a eraris a tots els que havien volgut sortir de Roma després de Cannes, als que després de ser presoners dels [[cartaginesos]] havien pogut anar a Roma temporalment sota paraula d'honord’honor de tornar i no ho havien fet, i en general als que no s'haviens’havien volgut allistar sense causa prou justificada; al final de l'anyl’any un dels tribuns que entrava en ofici, [[Luci Cecili Metel (tribú)|Metel]], que havia estat reduït a [[erari]] pels censors, va provar de portar als dos censors a judici davant el poble, però la proposta fou vetada per altres tribuns. Furi Filó va morir al començament del [[{{aC|213 aC]]}} abans de celebrar la purificació del ''[[lustrum]]'', i Règul, com era habitual en aquestos casos, va deixar el càrrec.