La Correspondencia de Valencia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''La Correspondencia de Valencia''' fou un diari vespertí en castellà fundat a València el [[1883]] per [[Manuel Maria de Santana]], amo de [[La Correspondencia de España]] de Madrid, però que poc més tard la va vendre a [[Francesc Peris i Mencheta]]. La seva orientació política era conservadora, però de força qualitat, gràcies a les aportacions fetes per l'Agència Mencheta de Notícies, que també treballava per a ''[[El Noticiero Universal]]'' de Barcelona.
El maig de 1918, potser gràcies als oficis de [[Francesc Cambó]], esdevingué òrgan de la [[Unió Valencianista Regional]], i serví de plataforma per a campanyes a favor de l'estatut d'autonomia del País Valencià, alhora que polemitzava amb el diari [[El Pueblo (diari)|El Pueblo]], òrgan del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista|PURA]]. Els principals columnistes foren [[Salvador Ferrandis i Luna]], [[Ignasi Villalonga i Villalba]], [[Joaquim Reig i Rodríguez]], [[Lluís Cebrià i Ibor]], [[Vicent Tomàs i Martí]], [[Eduard Martínez-Sabater i Seguí]], [[Adolf Pizcueta i Alfonso]] i [[Maximilià Thous i Orts]].
El 14 de novembre de 1918, aquest diari publicava en primera plana i en lloc preferent la [[Declaració Valencianista]]. Precedia a la Declaració un article a tres columnes titulat “Valencianismo”. Tot seguit es reproduïen les huit bases del decàleg valencianista, que foren comentades, una a una, per diferents membres de les organitzacions signatàries en huit articles apareguts al periòdic esmentat entre el 16 de novembre i el 7 de desembre de 1918.
El 1923 els seus principals redactors, Ferrandis i Luna i Martínez-Sabater, donaren suport la [[Dictadura de Primo de Rivera]], cosa que provocà l'escissió dels elements contraris (Tomàs i Martí, Pizcueta) i la pèrdua de difusió popular. El 1930, però, la direcció va donar suport la proclamació de la [[Segona República Espanyola]]. Quan esclatà la guerra el 1936 fou posat sota control de la [[UGT]]. Quan les tropes franquistes entraren a València el març de 1939 va deixar de sortir, i les noves autoritats no van permetre la seva reedició. El seu fons editorial és a l'[[Ateneu Mercantil de València]].
| |||