Alí ibn Ghàniya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories
mCap resum de modificació
Línia 1:
''''Alī ibn Ishāq''' (o '''Ali ibn Ishak''', més conegut com '''Ali Ibn Ghaniya''' o ''''Ali Ibn Ġāniya''') (mort [[1188]]) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a [[Ifriquiya]] entre [[1184]] i [[1188]]. Era fill d'[[Ishak ben Muhammad]] rei de la Taifa de Mayūrqa (Balears) del [[1165]] al [[1183]].
 
La revolució a Mallorca contra la submissió al califa almohade el [[1184]] el va portar al govern de les illes en lloc del seu germà [[Muhammad ben Ishak]], però sota pressió dels nobles almoràvits que formaven el seu entorn, va decidir portar la guerra contra els almohades a l'Àfrica abandonat les Balears. Amb trenta dos vaixells els mallorquins van desembarcar prop de [[Bugia]], l'antiga capital [[hammadita]] que ara era seu d'un governador provincial dels almohades de [[Marràqueix]]. [[Bugia]], poblada per berbers sanhadja, fou ocupada amb certa facilitat aprofitant l'absència de la guarnició i els suports locals que els Banu Ghaniya (d'origen berber sanhadja) tenien a la ciutat ([[12 de novembre]] de [[1184]]). Quan els almohades van retornar els va derrotar i llavors va aconseguir el suport de nombrosos caps àrabs de les tribus [[Banu Hilal]] ([[Hilàlides]]) com els Banu Riyah, els Arhbadj, i els Djudham. El seu germà Yahya ibn Ishak (Yahya Ibn Ghaniya) va rebre el govern de Bugia i Ali va marxar amb les seves forces cap a l'oest, ocupant [[Alger]], [[Muzaya]] i [[Miliana]]. Va retornar llavors a l'est i pel camí se li van adherir altres tribus. Va ocupar la Kala dels Banu Hammad ([[KalaKalat Banu Hammad]]) que era una fortalesa important, i va posar setge a [[Constantina]].
 
Mentre el califa [[Yakub al-Mansur]] va reunir un exèrcit que va enviar a la zona i va reconquerir Alger, Miliana, i les demés ciutats i va obligar a Yahya a abandonar Bugia ([[1185]]). Ali va haver d'aixecar el setge i fugir cap al desert; va passar per les muntanyes de l'[[Aurès]] i va arribar al [[Djarid]] (sud d'Ifriquiya a l'entorn de Tozeur) on es va establir. Amb el suport dels àrabs de la zona va conquerir [[Tozeur]] y [[Gafsa]] i es va proclamar sobirà, llegint la ''khutba'' en nom del califa abbàssida al que va enviar el seu reconeixement i que li va prometre ajut.