Club dels Cordeliers: diferència entre les revisions

El '''club dels Cordeliers''' o ''Societat d'Amics dels drets de l’home i del ciutadà'' era una societat política creada el [[27 d'abril]] de [[1790]] i que tenia la seu a l’antic refectori del [[convent dels Cordeliers]], a [[París]].

Van ser els Cordeliers els que, des del [[21 de juny]] de [[1791]], demanaren la deposició de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] quan va fugir i va ser arrestat a [[Varennes]]. Fou el club dels Cordeliers el que organitzà la [[manifestació del Camp de Mart]], el [[17 de juliol]] de [[1791]]. També foren ells els que van rebutjar la [[Constitució de 1791]].

Momentàniament vençuts (el Club va ser tancat i el partit demòcrata decapitat), els Cordeliers van recuperar ben aviat llur influència. Van tenir un paper molt actiu en l’organització de la insurrecció del [[10 d'agost]] de [[1792]], que comporta la caiguda de la [[monarquia]] a França. Tot seguit, van poder exigir l'establiment del [[Terror (Revolució francesa)|Terror]] i el seu reforçament mitjançant una vasta depuració de les administracions. Novament fou el club dels Cordeliers el que el [[22 de maig]] de [[1793]] fomentà una insurrecció que provocà la caiguda dels [[Girondins]] a la Convenció Nacional.

El seu mitjà d'expressió era ''Le Vieux Cordelier'', periòdic publicat per [[Camille Desmoulins]], del que en van aparèixer set números del [[5 de desembre]] de [[1793]] al [[25 de gener]] de [[1794]].

Després de la caiguda dels Girondins, el club es dividí entre els ''[[Indulgents]]'' (els dantonistes) i els ''[[Hébertistes|Exagerats]]'' (els hébertistes, autors de la llei dels suspitosos i partidaris d'una dictatura de la [[Comuna de París (1792)|Comuna]], i que no s'han de confondre amb els ''[[Enrabiats]]'' de [[Jacques Roux]]). Els Hébertistes van tenir un paper preponderant i van esdevenir, de fet, els portaveus de les reivindicacions socials més avançades. Davant de les seves exigències, cada cop més grans, i de la seva actitud amenaçant, el [[Comitè de Salut Pública]] prengué la decisió de fer detenir els seus principals dirigents la nit del [[13 de març|13]] al [[14 de mars]] de [[1794]]. Portants al [[Tribunal revolucionari]], foren guillotinats entre el [[24 de mars]] i el [[5 d'abril]] de [[1794]].

[[Jean-Paul Marat|Marat]] havia estat assassinat per [[Charlotte Corday]] el [[13 de juliol]] de [[1793]].

Vençut pel club dels Jacobins, el club dels Cordeliers va esdevenir-ne una mena de corrent intern, tot i que va subsistir més temps, ja que no fou tancat fins l'abril de [[1795]].