Club dels Cordeliers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Image:CordeliersConvent.jpg|thumb|250px|El convent dels Cordeliers.]]
El '''club dels Cordeliers''' o ''Societat d'Amics dels drets de l’home i del ciutadà'' era una societat política creada el [[27 d'abril]] de [[1790]] i que tenia la seu a l’antic refectori del [[convent dels Cordeliers]], a [[París]].
 
== Orígen del nom ==
Línia 14:
Autèntica agrupació de combatents, va mantenir l’agitació democràtica, vigilant els aristòcrates, controlant les administracions, agitant per mitjà d'enquestes, subscripcions, peticions, manifestacions i, si calia, motins.
 
Van ser els Cordeliers els que, des del [[21 de juny]] de [[1791]], demanaren la deposició de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] quan va fugir i va ser arrestat a [[Varennes]]. Fou el club dels Cordeliers el que organitzà la [[manifestació del Camp de Mart]], el [[17 de juliol]] de [[1791]]. També foren ells els que van rebutjar la [[Constitució de 1791]].
 
Momentàniament vençuts (el Club va ser tancat i el partit demòcrata decapitat), els Cordeliers van recuperar ben aviat llur influència. Van tenir un paper molt actiu en l’organització de la insurrecció del [[10 d'agost]] de [[1792]], que comporta la caiguda de la [[monarquia]] a França. Tot seguit, van poder exigir l'establiment del [[Terror (Revolució francesa)|Terror]] i el seu reforçament mitjançant una vasta depuració de les administracions. Novament fou el club dels Cordeliers el que el [[22 de maig]] de [[1793]] fomentà una insurrecció que provocà la caiguda dels [[Girondins]] a la Convenció Nacional.
 
== Òrgan de premsa ==
El seu mitjà d'expressió era ''Le Vieux Cordelier'', periòdic publicat per [[Camille Desmoulins]], del que en van aparèixer set números del [[5 de desembre]] de [[1793]] al [[25 de gener]] de [[1794]].
 
== Afiliacions ==
Línia 27:
== La fi del club ==
[[Image:CordeliersClub.jpg|thumb|250px|El club dels Cordeliers.]]
Després de la caiguda dels Girondins, el club es dividí entre els ''[[Indulgents]]'' (els dantonistes) i els ''[[Hébertistes|Exagerats]]'' (els hébertistes, autors de la llei dels suspitosos i partidaris d'una dictatura de la [[Comuna de París (1792)|Comuna]], i que no s'han de confondre amb els ''[[Enrabiats]]'' de [[Jacques Roux]]). Els Hébertistes van tenir un paper preponderant i van esdevenir, de fet, els portaveus de les reivindicacions socials més avançades. Davant de les seves exigències, cada cop més grans, i de la seva actitud amenaçant, el [[Comitè de Salut Pública]] prengué la decisió de fer detenir els seus principals dirigents la nit del [[13 de març|13]] al [[14 de mars]] de [[1794]]. Portants al [[Tribunal revolucionari]], foren guillotinats entre el [[24 de mars]] i el [[5 d'abril]] de [[1794]].
[[Jean-Paul Marat|Marat]] havia estat assassinat per [[Charlotte Corday]] el [[13 de juliol]] de [[1793]].
 
Vençut pel club dels Jacobins, el club dels Cordeliers va esdevenir-ne una mena de corrent intern, tot i que va subsistir més temps, ja que no fou tancat fins l'abril de [[1795]].
 
== Membres cèlebres ==