Revisió del 21:19, 6 ago 2009 modifica PrComp (discussió \| contribucions) 3.436 edits →‎Enllaços externs ← Edició anterior		Revisió del 21:22, 6 ago 2009 modifica desfés PrComp (discussió \| contribucions) 3.436 edits →‎Propòsits del moviment esperantista Edició següent →
Línia 559: {{principal\|Manifest de Praga}} La base del que es convertiria en l'idioma internacional esperanto va ser publicada a Varsòvia el 1887 pel doctor [[~~Lejzer~~ Ludwik Lejzer Zamenhof]]. La idea d'un idioma internacional planificat, amb la intenció no de substituir les llengües nacionals, sinó de servir com a segona llengua auxiliar per tothom, no era nova, però Zamenhof es va adonar que un idioma així s'havia de desenvolupar mitjançant un ús col·lectiu, de manera que va limitar la seva proposta inicial a una gramàtica mínima i un vocabulari reduït. Aquest propòsit va ser àmpliament compartida entre els parlants de l'esperanto durant les primeres dècades del moviment. Posteriorment, alguns esperantistes van començar a veure l'idioma i la cultura que s'havia desenvolupat al voltant seu com quelcom valorable, digne de formar-hi part, àdhuc si l'esperanto no era mai acceptat per les Nacions Unides o cap altra organització. A aquells parlants d'esperanto que volen que l'idioma sigui acceptat oficialment i a escala mundial hom els anomena ''finvenkistoj'', per ''fina venko'' (victòria final). Els qui s'enfoquen en el valor intrínsec de la llengua són anomenats habitualment ''raŭmistoj'', per Rauma, [[Finlàndia]], el lloc on es va declarar la imposssibilitat a curt termini de la ''fina venko'' i el valor de la cultura esperantista al Congrès Juvenil del 1980 <ref>[http://www.esperanto.org/Ondo/H-silf55.htm "Kion Signifas Raŭmismo"], per Giorgio Silfer.</ref>. Aquestes categories, tanmateix, no són mútuament excloents.

Esperanto: diferència entre les revisions