Esperanto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 591:
Els primers intents d'una literatura original els va fer el mateix Zamenhof. El primer llibre on s'oferien els fonaments de l'idioma, publicat el 26 de juliol del 1887, ja incloïa dos poemes originals, ''[[Mia penso]]'' i ''Ho, mia kor''', i algunes traduccions. Zamenhof va continuar editant obres, tant traduïdes com originals, com una manera conscient de demostrar i desenvolupar les potencialitats de la llengua. Entre les traduccions que va fer hi ha ''[[Hamlet]]'' ([[William Shakespeare]]), ''L'inspector'' ([[Nikolai Gógol]]) i ''Els bandits'' ([[Friedrich von Schiller]]). La resta d'obres tenen un caràcter principalment didàctic, lingüístic o assagístic. Va crear, per exemple, diversos diccionaris (entre altres [[rus]]-esperanto i [[alemany]]-esperanto), un llibre de proverbis i reculls de discursos.
 
El Primer Congrès[[Congrés Universal d'Esperanto]], a [[Boulogne-sur-Mer]] ([[1905]]), va precedir un gran progrés en la literatura original. Van aparèixer ''Du Rakontoj'' (Rothau), ''Urso - En Montoj'' (Henri Sentis), ''Sep Rakontoj'' (Ivan Malfelicxulo), i els reculls de poemes ''Versajxareto'' (A.Dombrowski) i ''Verdaj Fajreroj'' (Roman Frenkel). El [[1907]], el metge francès Henri Vallienne va publicar la primera novel·la escrita originalment en esperanto, ''Kastelo de Prelongo''.
Uns altres autors de la primera etapa van ser [[Antoni Grabowski]] i Kazimierz Bein (Kabe).