Esperanto: diferència entre les revisions

Durant el primer terç del [[segle XX]] l'esperanto va ser molt utilitzat i difós pel moviment obrer d'Europa. A [[Alemanya]] era conegut com el ''llatí dels obrers''<ref>[http://www.nodo50.org/tortuga/Esperanto-y-anarquismo Esperanto y anarquismo (en castellà)]</ref>. Als [[Països Catalans]] va aconseguir una gran popularitat entre les [[Proletariat|classes treballadores]] i era habitual que la majoria d'escoles racionalistes i ateneus llibertaris incloguessin lliçons d'aquest idioma<ref>[http://www.nodo50.org/esperanto/libertarios.htm]</ref>. Durant la [[Guerra d'Espanya]] es va confirmar la utilitat informativa i comunicativa de l'esperanto, al temps que es va incrementar la politització del moviment esperantista, clarament vinculada a la resistència davanat del cop d'estat franquista. El moviment obrer [[Anarcosindicalisme|anarcodindicalista]] va donar suport a l'esperanto. Va ser utilitzat també pels [[socialistes]], pels comunistes oposats a l'[[estalinisme]] (entre els quals [[George Orwell]], a qui l'esperanto hauria inspirat la [[novaparla]] de la seva novel·la [[1984]]), pels [[nacionalisme català|nacionalistes catalans]] i per una part de la [[dreta]] catòlica. Partits i sindicats com ara el [[POUM]], el [[PSUC]] o la [[CNT]] publicaven butlletins i comunicats en esperanto. L'esperanto va ser una de les llengües en què la [[Generalitat de Catalunya]] publicava els seus comunicats de premsa per informar el món de les atrocitats dels feixistes. El [[1939]], quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona, la Federació Catalana d'Esperanto va aturar les seves activitats i el moviment esperantista va passar a la clandestinitat.