Batalló de Sant Patrici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[imatge:Sanpatricioshang.jpg|thumb|200px|Fresco de l'execució dels ''San Patricios'' ]]El '''Batalló de Sant Patrici''' fou un batalló mexicà integrat per ex militars nord-americans (principalment de [[Texas]]) que van desertar i van unir-se a l'exèrcit mexicà durnat la [[Guerra Estats Units-Mèxic]] de [[1846]]-[[1848]]. La majoria era d'origen [[Irlanda|irlandès]] i d'altres països catòlics europeus. Els integrants del batalló són coneguts com a ''San Patricios''.
 
No se sap amb precisió la història dels integrants abans del seu reclutament. La llegenda popular diu que els militars, sota l'exèrcit nord-americà, havien rebut càstigs severs per haver intentat entrar al territori mexicà per assitir a missa. Les pràctiques de discriminació en contra dels catòlics van ser un incentiu més per desertar. Amb el començament de la guerra, més militars catòlics van desertar, per causa de la discriminació en contra dels catòlics. L'exèrcit mexicà, per contra, va reclutar catòlics nord-americans caracteritzant la guerra com una guerra entre protestants i catòlics, i oferint terres als que s'hi integressin.
Línia 5:
El batalló va lliutar com a unitat de l'exèrcit mexicà en la Batalla de [[Monterrey]], ([[21 de setembre]], [[1846]]), sota el comandament de [[Jon Riley]], un immigrant irlandès. Després de la batalla, el batalló va créixer en nombre, a 800 soldats. Malgrat la seva extraordinària capacitat en l'artilleria, el batalló va formar part de la infanteria segons les ordres del President mexicà [[Antonio López de Santa Anna]]. Com a unitat de la infanteria, van lliutar en la Batala de Cerro Gordo. Atès que alguns dels desertors sabien que rebrien la pena capital si eren capturats pels nord-americans, alguns integrants del batalló van amenaçar les forces mexicanas amb "foc amic" si es retiraven. En la Batalla de Churubusco ([[20 d'agost]], [[1847]]), van ser derrotats devant les forces nord-americans. Jon Riley va ser capturat. Els supervivents es van re-integrar, per lluitar en la Batalla de la [[ciutat de Mèxic]]. Després de la derrota mexicana, molts van ser capturats.
 
Els ''San Patricios'' capturats van rebre càstigs severs; van causar les baixes més nombroses de l'exèrcit nord-americà durant la guerra. Els que van desertar de l'exèrcit nord-americà abans del començament de la guerra (entre d'ells Jon Riley), van ser sentenciats a treballs forçats. els que havien desertat després de la declaració de guerra, van ser condemants a mort, penjats en massa fora del [[Castell de Chapultepec]] (aleshores el centre militar mexicà). Per ordres del general Winfield Scott, havien de ser executat tan bon punt la bandera estadounitencnord-americana s'hissés enlloc de la bandera mexicana sobre el Castell.
 
Se sap molt poc de la vida del supervivents. Alguns d'ells van rebre les terres promeses pel govern mexicà, on es van establir permanentment. Per commemorar el suport dels irlandesos a [[Mèxic]], el carrer del monestir de Santa Maria de Churubusco va ser reanomenat "Màrtirs Irlandesos". A més, el Batalló de Sant Patrici és commemorat el [[12 de setembre]], l'aniversari de les primeres execusions, i la diada de Sant Patrici. A la ciutat natal de Riley, a [[Irlanda]], oneja la bandera mexicana, en honor al batalló.
[[de:San Patricios]]
[[en:Saint PatricksPatrick's Batallion]]
 
[[es:Batallón de San Patricio]]