Congregació de Jesús i Maria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''Congregació de Jesús i Maria''' (en llatí '''Congregatio Iesu et Mariae''', o '''Congregatio Eudistarum''') és una societat de vida apostòlica...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''Congregació de Jesús i Maria''' (en [[llatí]] '''Congregatio Iesu et Mariae''', o '''Congregatio Eudistarum''') és una [[societat de vida apostòlica]] masculina de l'[[Església catòlica]] fundada per Sant [[Joan Eudes]] en 1643. Els membres d'aquesta congregació són coneguts com a '''[[Eudistes]]''', pel cognom del fundador, i posposen al seu nom les sigles '''C.I.M.'''
== Història ==
[[Jean Eudes]], membre de l'[[Oratori de Jesús]], a demanda del [[cardenal]] [[Armand-Jean du Plessis de Richelieu]], va fundar a [[Caen]], el [[25 de març]] de [[1643]] i amb alguns companys, una nova comunitat "per a l'exercici de les missions i dels seminaris", dedicada a la formació
Com a societat de vida apostòlica, pren el model dels [[oratorians]] (Joan Eudes ho havia estat durant vint anys). L'autoritat superior recau en una assemblea general que anomena un superior general vitalici i que és convocada periòdicament per a controlar l'administració del superior. L'assemblea és l'únic òrgan que pot promulgar reglaments i disposicions d'aplicació general. Mentre no es convoquen assemblees, el superior és l'autoritat suprema en afers espirituals i temporals: pot anomenar i destituir superiors locals, administrar el personal d'una casa, fer visites a les cases, acceptar o refusar fundacions noves, etc.
Els eudistes van encarregar-se de la direcció i gestió de nombrosos [[seminari]]s, sobretot a França. En vida del fundador es van obrir els seminaris de: [[Caen]] (1643) [[Coutances]] (1650), [[Lisieux]] (1653), [[Rouen]] (1658), [[Évreux]] (1667) i [[Rennes]] (1670). Aquests seminaris, anomenats '''grans''', havien de ser els únics de la congregació. En ells, a més dels seminaristes que hi estudiaven per a preveres, també s'admetien sacerdots que volien aprofondir en els estudis o actualitzar-ne els coneixements i, fins i tot, laics que volien estudiar Teologia. També van destacar durant la lluita contra el [[jansenisme]] mitjançant missions populars.
La [[Revolució francesa]] va comportar el tancament i supressió de l'orde ([[1792]]), que fou restaurada el [[1826]] i obtingué el ''[[decretum laudis]]'' de la [[Santa Seu]] el [[25 de juliol]] de [[1851]].▼
Després van fundar-se altres seminaris a: Valognes, Avranches, Dol, Senlis, Blois, Domfront i Séez. A Rennes, Rouen i altres llocs van ésser admesos estudiants de classes pobres que exercirien el ministeri a pobles de pagès. Aquests van ser anomenats '''seminaris petits''' (o '''menors''').
▲La [[Revolució francesa]] va comportar el tancament i supressió de l'orde ([[1792]]) (tres eudistes van ser executats en 1792,
Durant el segle XX van obrir cases a [[Bèlgica]], [[Espanya]] (Cartagena, Pamplona, etc.), [[Panamà]], [[Canadà]], etc.
== Activitat i difussió ==
Avui, l'orde es dedica sobretot a l'ensenyament secundari. Al final de [[2005]], la societat comptava amb 59 cases (organitzades en les províncies de [[França]], [[Colòmbia]], [[Nordamèrica]] i [[Veneçuela]]) i 472 membres, 376 dels quals són sacerdots.<ref>Dades estadístiques de l'''Annuario pontificio per l'anno 2007'', Città del Vaticano, 2007, p. 1511-1512</ref>▼
Avui, l'orde es dedica sobretot a l'ensenyament secundari. Ofereix als seus membres l'oportunitat de viure en comunitat per a treballar en la formació dels sacerdots i els laics que estan al servei de l'Església, mitjançant l'apostolat i l'ensenyament als no creients o als cristians no practicants.
== Noted==▼
▲
<references/>
Linha 19 ⟶ 28:
[[Categoria:Societats de vida apostòlica masculines]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XVII]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'apostolat]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'ensenyament]]
| |||