Usura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
La primera disposició legal per evitar l'usura apareix a l'estela de Hammurabi<ref>The origins of value : The financial innovations that created modern capital markets, chapitre 1 : The invention of interest, Marc van de Mieroop</ref>.
L'església catòlica va condemnar repetidament l'usura en diversos concilis i encícliques papals (el tema ja va sorgir al Concili de Nicea I l'any 325). Carlemany va recollir part de les fonamentacions religioses adduïdes en aquests documents per fixar l'interès màxim als seus dominis<ref>Economie politique, Bertrand Nézays, édition 1998, p73-75</ref>, tretes de passatges tant de l'Antic Testament () com del Nou Testament.
Aquesta concepció pejorativa de l'usura va fer que molts cristians es neguéssin a prestar diners, per la qual cosa la banca va ser assumida en gran part pels jueus. L'antisemitisme va associar aleshores l'usura com un tret característic d'aquesta comunitat, una avarícia inherent, i va causar nombrosos aldarulls<ref>Walter Laqueur (2006): The Changing Face of Antisemitism: From Ancient Times to the Present Day, Oxford University Press, ISBN 0-19-530429-2. p. 154.</ref>.
Al món islàmic l'usura, coneguda com a riba, està expressament prohibida per l'Alcorà i va propiciar la creació de la banca islàmica, així com la consideració de la caritat com un pilar d'aquesta religió. De fet la majoria de preceptes de les grans religions contra l'usura sorgeixen justament per veure-la com una manca de caritat (fins a Tomàs d'Aquino, qui va afirmar que a banda de consideracions ètiques, la injustícia de l'usura sorgeix perquè grava doblement els diners, en ells mateixos i l'ús que se'n fa).
==Referències==
| |||