|
Assuer pot referir-se a:
* El nom del rei de [[Pèrsia]] en el [[llibre d'Ester]].<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Est&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Ester 1]</ref>. Normalment se li identifica com a [[Xerxes I]] de Pèrsia,<ref>[http://www.bibletexts.com/glossary/xerxes.htm Ahasuerus/Xerxes] en BibleTexts.com {{en}}</ref>, encara que esta hipòtesi és rebutjada per la majoria dels estudiosos.<ref>''The Religious Policy of Xerxes and the "Book of Esther"'', Littman, Robert J., The Jewish Quarterly Review, 65.3, Jan 1975, p.145-148. [http://links.jstor.org/sici?sici=0021-6682%28197501%292%3A65%3A3%3C145%3ATRPOXA%3E2.0.CO%3B2-9] {{en}}</ref>. En aquesta obra (una de les parts de la [[Bíblia]]) s'explica que Assuer va repudiar la seua esposa Vaixtí. Llavors, per intervenció de [[Mardoqueu]], es casà amb [[Ester]], una jove jueva. Quan Mardoqueu feu saber a Ester que el Primer Ministre persa, Aman, volia exterminar-lo, a ell i a tots els jueus,<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Est&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Ester (1,1-10,3)]</ref>, la jove va posar la seua vida en perill presentant-se davant el rei Assuer sense el seu permís, però va perdre el coneixement. Assuer va reaccionar piadosament amb ella i li va perdonar la vida. Posteriorment, Ester li va contar en un banquet els verdaders plans del seu general i Assuer va desaprovar l'execució del jueus.
La versió grega del Llibre d'Ester es referix a ell com '''Artaxerxes''', i [[Flavi Josep]] referix que este era el nom pel qual se li coneixia entre els grecs.<ref>[http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=967&letter=A Ahasuerus] at the JewishEncyclopedia.com {{en}}</ref>. De la mateixa manera, la [[Midrash]] d'''Esther Rabba, I,3'' l'identifica com Artaxerxes. El text Etíop l'anomena Arťeksis, generalment l'equivalent Etíop d'Artaxerxes. [[Bar-Hebraeus]] l'identifica com a [[Artaxerxes II]], una opinió fermament recolzada en el [[segle XX]] per l'estudiós [[Jacob Hoschander.]]
* El nom d'un rei de Pèrsia en el [[Llibre de Esdres]] .<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Esd+4%3A5-7&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Esdres 4:5-7]</ref>. La tradició jueva el tracta a ell com al mateix que el Assuer del Llibre de Ester. (El text Etíop l'anomena ''Arťeksis'', com ho fa amb la mateixa figura en Ester.), estudiosos de la Bíblia del [[segle XIX]] suggerixen que podria ser [[Cambises II]].
* El nom d'un associat de [[Nabucodonosor I]], que junt amb ell, destruïx [[Nínive]] just abans de la mort de [[Tobies]], d'acord amb varies versions del [[deuterocanònic]] [[Llibre de Tobies]] 14:15. Una tradició catòlica és la que l'identifica amb el Assuer de Daniel 9:1<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+9%3A1&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Daniel 9:1]</ref> En el ''[[Codex Sinaiticus]]'', edició grega (LXX), els dos noms apareixen en este vers insistentment en compte d'un nom, ''Ahikar'' (també el nom d'un altre personatge de la història de Tobies). Altres Septuagèsims textos tenen el nom ''Achiachar''. Estudiosos occidentals han proposat que ''Achiachar'' és una variant del nom [[Ciaxares de Mèdia]], que històricament va destruir Nínive, el 612 abans de [[Crist]].
* El nom del pare de [[Dario el Meda]] en el [[Llibre de Daniel]].<ref>Daniel 9:1</ref>. [[Flavi Josep]] anomena ''Astyages'' com al pare Dario el Meda, i la descripció d'estos últims com a tio i sogre de [[Ciro]] pels comentaristes medievals jueus sobre [[Ciaxares II]], que es diu que és el fill de ''Astyages'' per [[Xenofont]]. Per això ''Ahasuerus'' s'identifica amb ''Astyages''. Ell és identificant alternativament, també amb l'''Ahasuerus'' del Llibre de Tobies, com [[Ciaxares I]], que es dia que èra el pare ''Astyages''. Hi ha opinions divergents sobre la manera de conciliar les fonts, en aquest cas. Un punt de vista és el que descriu ''Ahasuerus'' com el pare de ''Dario el Meda'' ha d'entendre's en el sentit més ample de "iaio" o "avantpassat". Altre punt de vista assenyala que en l'[[Inscripció de Behistun]], "Ciaxares" és un cognom, i, per tant considera la descripció literal, veient ''Astyages'' com un governant intermedi erròniament col·locat en la línia familiar en les fonts Gregues.
* El verdader nom del [[Jueu errant]]<ref>[http://www.unibuc.ro/eBooks/filologie/hebra/2-5.htm The legend of the wandering Jew] at Studia Hebraica {{en}}</ref> en moltes versions de la Llegenda.
|
