Luci Corneli Cinna (cònsol 86 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg:Луций Корнелий Цина |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Lluci''' o '''Luci Corneli Cinna''' (''Lucius Cornelius L. F. N. Cinna'') fou fill de [[Luci Corneli Cinna (cònsol)|Luci Corneli Cinna]]. Fou el líder del [[partit popular romà]] durant el període en què [[Sul·la]], cap dels aristòcrates o ''[[optimates]]'',
== El consolat amb Gneu Octavi en l'absència de Sul·la ==
El seu primer càrrec important havia estat el de [[llegat pretorià]] a la [[guerra màrsica]]. Quan Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel [[senat romà]] a la [[regió del Pont]] a combatre a [[Mitridates VI Eupator]]
== La revolta de les ciutats itàliques i la matança d'aristòcrates ==
▲Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel [[senat romà]] a la [[regió del Pont]] a combatre a [[Mitridates VI Eupator]] i va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol ([[87 aC]]) junt amb [[Gneu Octavi (cònsol 87 aC)|Gneu Octavi]] amb la condició de no canviar la constitució. Però només sortir d'Itàlia, Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que l'altre cònsol dificilment podia aturar) i va proposar també cridar a Roma al desterrat [[Gai Mari]], pero quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell matexi dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i sel senat es van fer amb el poder. Cinna fou il·legalment destituit del càrrec i això li va dobar motius per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.
El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió, però els [[samnites]] i [[Nola]] continuaren la insurrecció tot presentant noves exigències, que el Senat va rebutjar.
== Roma sota el règim revolucionari de Cinna ==
Mari va morir el [[86 aC]] essent cònsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]], i va restablir les [[lleis Sulpicianes]] i probablement es van abolir les [[lleis Cornelianes]]. També es van suprimir les restriccions a l' ''annona'' i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Valeri Flac fou assassinat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Gai Flavi Fímbria]] i fou substituït per [[Gneu Papiri Carbó]].▼
Mari va morir el [[86 aC]] essent cònsol i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.
▲
Les províncies d'[[Hispània Citerior]], [[Hispània Ulterior]], [[Gàl·lia Transalpina]], [[Gàl·lia Cisalpina]], [[Sicília]] i [[Sardenya]]-[[Còrsega]], eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels ''optimates'', va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els ''optimates'' dominaven [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], mentre la resta d'[[Àsia]] estava a poder, directament o indirectament, de [[Mitridates VI Eupator]].
== El retorn de Sul·la. Mort de Cinna ==
Quant Sul·la va amenaçar amb tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates), Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí mentre
{{ORDENA:Corneli Cinna, Luci}}
| |||