Consciència (ètica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
|||
Línia 4:
==La consciència segons el catolicisme==
Segons el [[catecisme]], l'ésser humà és lliure, fet que implica la possibilitat "d'escollir entre el bé i el mal" (p.1732).<ref>[http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_P60.HTM Catecisme catòlic en línia]</ref>
Fer un examen de consciència és un acte habitual en un catòlic practicant, que examina els seus actes passats i intencions futures per jutjar sobre la seva bondat o no. Si ha comès una falta o un [[pecat]] (quan ha obrat contra Déu i els seus preceptes tot i saber quin era el seu deure) cal que obtingui el [[perdó]] mitjançant la [[confessió]]. Aquesta pot ser privada, en l'oració o diàleg directe amb la divinitat, o bé a través d'un [[sacerdot]], que ordena una penitència i atorga l'absolució si el penediment és sincer. Si la consciència, però, no sent l'error i no pensa evitar-lo en el futur, el sacrament no té cap efecte.
==La consciència a la personalitat==
Tots els éssers humans tenen consciència moral, ja que han estat educats en el compliment d'unes normes ètiques a través de la família, l'escola, les relacions personals o altres influències com els mitjans de comunicació, lectures i meditacions. Però hi ha persones amb un grau més elevat de reflexió sobre els propis actes, que es reconeixen per actuar més sovint segons el seu deure, per fer plans de futur i no deixar tan endarrerida la feina.<ref>Dewitt, S., & Schouwenburg, H. C. (2002). Procrastination, temptations, and incentives: The struggle between the present and the future in procrastinators and the punctual. European Journal of Personality, 16, Issue 6, 469-489.</ref>
Quan no se segueix la consciència sorgeixen el [[remordiment]] i la [[culpa]], que pot esdevenir patològica si no se sap aturar, ja que és impossible actuar sempre d'acord amb les normes morals. L'extrem contrari, l'anomia, també és un signe de malaltia. Ja Aristòtil proclamava que la virtut era trobar l'equilibri, el terme mig.
| |||