Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones: diferència entre les revisions

'''Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones''' ([[1460]]-[[1531]]), II Duc d'Alba des del [[1488]] fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines.

 

 

El [[1475]] col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de [[Granada]], i després, essent ja duc, estigué al front de les tropes que lluitaren contra els francesos al [[Rosselló]] el [[1503]]. Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a envair i prendre el [[Regne de Navarra]] amparat en una bula del papa [[Juli II]], posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que [[Pamplona]] era beamontesa ([[1512]]), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'[[Andalusia]] i duc de Huèscar ([[1513]]), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb [[Carles I]], a qui acompanyà a [[Alemanya]], [[Flandes]] i [[Itàlia]], i el qual a més l'atorgà el [[1520]] la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].