Rafael Llopart i Ferret: diferència entre les revisions

Entre el 1882 i el 1886 va ser alcalde de Guantànamo; el seu govern estigué marcat per força reformes administrativesurbanes, urbanes i de sanejament. <ref>[http://www.gtmo.cult.cu/guantanamera/imagenes/Revista.pdf Contaminació del riu Guaso] {{es}}</ref> i administratives. D'aquest període és la construcció d'un pont sobre el [[riu Guaso]], que durant molt de temps fou anomenat "Puente Llopart". Al 1886 va ser nomenat Fill Adoptiu de Guantánamo. Ocupà altres càrrecs, com el de diputat provincial, vocal de la Junta d'Obres del port de [[Santiago de Cuba]], i representà la diputació provincial en l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)|Exposició Universal de Barcelona]] del 1888.

Amb el gran capital adquirí participacions en diversos negocis, com la botiga d'ultramarins i colonials ''La Tropical'' (1891), a la rambla de Canaletes de Barcelona, o part de la casa Vidal i Martí (1894), dedicada a la fabricació i comercialització de teixits.<ref> Al 1924, els accionistes Joan Martí, Rafael Llopart i Joan Trenchs van constituir a Barcelona la societat ''Textil Martí, Llopart i Trenchs S.A.'', que tenia centres fabrils a [[Rosselló (Segrià)|Rosselló de Segrià]] i al [[El Pla de Santa Maria|Pla de Santa Maria]]. A la dècada dels [[anys 60|60]] va anar de mal borràs i va ser adquirida per ''Hilaturas Gossypium'' [http://cultura.gencat.net/anc/butlleti/hemeroteca/docs/Anc08.pdf]. Encara que no prou documentat, sembla que el Llopart citat és [[Rafael Llopart i Vidaud]], fill de Llopart i Ferret</ref>.

En la seva vila natal comprà diverses propietats rurals i urbanes, entre les quals el [[mas d'en Puig]], <ref>Onon anys després el compositor [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] composaria l'òpera ''Empòrium'', obra que dedicaria a Rafael Llopart [http://www.assmmd.org/arxiu.htm]</ref>, i la [[casa Josep Mirambell i Gatell]].<ref>Una, una propietat envoltada per un gran jardí, molt a prop de la tot just acabada estació de tren</ref>. Entrà en el negoci vinícola i s'especialitzà en el moscatell, que cultivava en les extenses propietats que tenia, especialment a [[Aiguadolç]]; presidí la comissió de colliters de Sitges i, entre el 1902 i el 1903, la "Sociedad Agrícola Suburense".<ref> Al 1895 se li atorgà el títol de proveïdor de la Casa Reial</ref>.

Contribuí generosament a la seva vila natal, reformant i cedint (1906) un local de la seva propietat perquè acollís les escoles de Sitges <ref>El local estava situat al carrer Jesús 66 [http://froirecerc.blogspot.com/2006/11/any-del-mestre-de-mestres-2006.html]</ref> i al 1926 oferí uns terrenys al carrer del seu nom perquè s'hi aixequessin les escoles de la vila (l'actual "[[CEIP Esteve Barrachina]]").<ref>Per manca de fons, l'ajuntament no pogué adquirir els terrenys en aquell moment, però els comprà [[1931|cinc anys més tard]] l'alcalde republicà [[Josep Costa i Canal]] [http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/alcaldes-regidors-republicans-sitges.pdf] als hereus de Rafael Llopart</ref> uns terrenys al carrer del seu nom perquè s'hi aixequessin les escoles de la vila (l'actual "[[CEIP Esteve Barrachina]]"). Però la seva aportació més important estigué vinculada a l'[[Hospital de Sant Joan Baptista]]. Entrà a formar part de la junta a l'any 1903 i quan mancaren els fons per a edificar l'edifici de l'hospital nou (1910-1912), va ser un dels benefactors que avançaren els capitals necessaris. Tornà a col·laborar en la construcció de la capella (1915), en la realització del pavelló antituberculós [[Roger Deering]] i subvencionà una moderna taula d'operacions (1908), la reixa de ferro de l'entrada (1912) i l'ampliació de la calefacció (1925). Gestionà els tràmits de diversos llegats i, a partir de l'any 1924 i fins al seu traspàs, ocupà la plaça d'administrador.