Pedrer

El pedrer, o pedreres, és un apèndix carnós situat al principi de l'intestí que es forma quasi sempre per infart de les glàndules, normalment dels ocells. El seu objectiu és realitzar la digestió mecànica en alguns grups de vertebrats, com per exemple, les aus granívores. El seu nom prové de les petites pedres que a moltes espècies es troben i serveixen per ajudar a triturar els aliments que minjen els mateixos.

Pedreres d'ànec

Les pedreres es troben en l'esòfag dels animals. Les de pollastre són considerades vísceres i tenen un preu molt baix a pesar de ser un plat realment saborós. Tenen sabor a carn amb un lleuger fons a víscera, i una vegada cuinades la seua teixidura queda lleugerament dura, recordant als cartílags, encara que molt més fàcil de mastegar.

Els animals que tenen pedreres són: totes les aus, molts reptíls com ara els cocodrils, alguns cucs de terra, alguns peixos como ara alguns salmons (Salmo stomiachicus), i alguns rumiants (encara que són prou diferents a les de les aus se'ls anomena igual).

Les pedreres d'ànec són molt populars a la gastronomia francesa on s'anomen [[1]] principalment sofregides amb mantega i servides sota una amanida.

Les pedreres d'un ànec es troben a la dreta del duodè (núm.8).

Gastronòmicament les pedreres també són parts del bestiar boví utilitzades generalment en el Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), igual que a Mèxic, en el moment de realitzar un rostit. La pedrera típica d'un bon rostit és la constituïda per la glàndula estafa d'una vaca. Se solen utilitzar les pedreres d'animals bovins, d'anyells, i porcs com plat d'alimentació. És un menjar que es consumeix en diferents països europeus i americans. Les pedrer poden cuinar-se rostides o cuites a manera de guisat, arrebossades i fregides, segons el costum de cada lloc.

A la part nord d'Espanya solen servir-se en una espècie de guisat sobre una cassola de fang.