Kastorià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: tr:Kastoria |
mCap resum de modificació |
||
Línia 38:
== Historia ==
Els orígens de Kastorià semblen remontar-se a l'antiguetat, s'ha identificat amb la ciutat antiga de Celetrum, que els [[Antiga Roma|romans]] capturaren el [[200 aC]]. L'historiador [[Imperi Bizantí|bizantí]] [[Procopi (historiador)|Procopi]] registra que més endavant fou rebatejada com a Justinianopolis. La posició estratègica de la ciutat va fer que fóra disputada entre l'[[Imperi Bizantí]] i el [[Despotat d'Epir]] durant el [[segle XIII]]. Estigué en mans de l'imperi [[Sèrbia|serbi]] entre
Cap al [[1385]] (segons la tradició entre 1385 i 1393, per una capitulació), l'[[Imperi Otomà]] va adquirir la ciutat i fou capital del ''kada'' de Kesriye (nom otomà de Kastorià). Va romandre en aquesta situació fins el [[1864]] quan en la reorganització administrativa el ''kada'' fou incorporat al sandjak de [[Koritza]] dins el wilayat de [[Monastir]]. El kada tenia uns 110 pobles segons [[Ewliya Çelebi]]; la ciutat comptava amb 20 ''mehalles'' (barris) dels que 16 eren grecs i un jueu. Al segle XVII es va destacar per la seva industria de la pell; la prosperitat va seguir al segles XVIII i XIX tot i els atacs dels kleftes i dels albanesos, i es van construir nombroses esglésies i edificis.
Cap al [[1385]], l'[[Imperi Otomà]] conquereix la ciutat. Durant la [[Primera Guerra Balcànica]] ([[1912]]), [[Grècia]] prengué Kastorià. Els tractats de [[Londres]] i de [[Bucarest]] del [[1913]] confirmaren Kastorià com a territori grec.▼
▲
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Civil grega]], la ciutat fou bombardejada i tingué grans destrosses. Gairabé fou capturada pel moviment [[comunista]] d'ELAS el [[1948]], i les batalles finals de la guerra civil ocurregueren en el proper mont Grammos.
| |||