Jaco Pastorius: diferència entre les revisions

 

 

 

Posteriorment va tocar en un quartet estable amb Ira Sullivan. L’hivern del 1973 va conèixer Paul Bley, l’estiu de 1974 va treballar en el quartet Bley/Metheny/Pastorius/Ditmas, i durant aquest període també va tocar en trio amb Metheny i Bob Moses.

 

 

A partir de 1977, la pressió, l’abús de drogues i alcohol i els problemes familiars el van portar a una situació de desequilibri cada cop més acusada. L’agost de 1980 va començar a treballar en el seu segon disc, Word of Mouth, que es va publicar l’estiu de 1981. El 1982 va deixar Weather Report, i va començar a actuar amb la seva pròpia banda, Word of Mouth. Cap al 1985 el seu estat mental ja no li permetia tenir formacions gaire estables, tot i que va formar un trio amb Hiram Bullock i Kenwood Dennard (PDB), i va anar de gira amb Birelli Lagrene i amb Brian Melvin. El 12 de setembre de 1987 va ser agredit per un porter de club i pocs dies després va morir a l’hospital.

 

Amb la promoció aconseguida amb el seu àlbum de debut en solitari i Black Market de Weather Report, tots dos de l’estiu de 1976, Jaco va ser coronat com la gran sensació de la indústria, el referent per a una nova generació, l’artista que estava canviant tot sol el rol del baix elèctric. La facilitat amb què tocava no tenia precedents en la curta història del seu instrument, inventat només 25 anys abans. El seu tempo era perfecte, la seva energia inesgotable, i la seva inventiva melòdica anava molt més lluny del que havien fet pioners com Monk Montgomery, James Jamerson, Duck Dunn o Jerry Jemmott. I el seu ús dels armònics era totalment revolucionari. Els seus recursos abarcaven el walking (‘Crazy About Jazz’, Weather Report), interactivitat “à la LaFaro” (‘Dara Factor One’, Weather Report; ‘Dream Clock’, Night Passage), acompanyament funky (‘Come On Come Over’, Jaco Pastorius, ‘Barbary Coast’ Black Market; ‘Palladium’, Heavy Weather, ‘River People’, Mr. Gone),...