Diferència entre revisions de la pàgina «Majordom de palau»

m
cap resum d'edició
m
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, es va empenyorar, tan aviat com va arribar definitivament al poder, a denigrar a l'antiga dinastia merovingia intentant legitimar el seu [[cop de Estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang real.
 
L'últim rei merovingiomerovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al Papa [[ZacaríesPapa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[AbadiaBasílica de Sant DenísSaint-Denis|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
 
== Principals Majordoms de palau ==
8.491

modificacions