Màquina escurabutxaques: diferència entre les revisions

*'''Màquines recreatives amb premi (tipus B)'''. Aquestes màquines no són d’atzar, i els premis poden dependre de l’habilitat del jugador, o estan programats en la memòria de la màquina, de manera que al final d’una seqüència de jugades, aquesta ha de tornar, com a mínim, el el 70% dels diners recaptats.<ref>DOGC núm. 4330 - 24/02/2005 [http://www.gencat.cat/interior/leg/D23_2005.htm ''DECRET 23/2005, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de màquines recreatives i d'atzar.'']</ref>. Aquest tipus de màquines són habituals en [[salons recreatius]], bars i cafeteries. El volum de diners jugats en aquests tipus de màquines, durant l'any 2008, representa el 44,87% de la despesa total feta en els diferents jocs que ofereix la indústria del joc en el conjunt de l'estat espanyol.<ref>SUBDIRECCIÓN GENERAL DE ESTUDIOS Y RELACIONES INSTITUCIONALES SECRETARÍA GENERAL TÉCNICA MINISTERIO DEL INTERIOR[http://www.mir.es/SGACAVT/juegosyespec/juego/memorias_de_juego/INFORME_JUEGO_2008.pdf ''Informe Anual del Juego en España 2008'']</ref>

El precedent de les màquines escurabutxaques eren els ''trade stimulators'', uns jocs mecànics que estaven a les barres dels bars dels [[Estats Units d’Amèrica]], i que s’inspiraven en jocs de [[ruleta]], [[daus]] o [[naips]]. Els jugadors introduïen les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumició gratuïta. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l’any [[1894]], va inventar una màquina de ruleta, que era capaç de pagar automàticament els premis. Un any més tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera màquina de corrons.<ref>{{citeweb|url=http://casinogambling.about.com/od/slots/a/charlesfey.htm |title=Charles Fey article |publisher=Casinogambling.about.com |date=2009-06-22 |accessdate=2009-08-04}}</ref>.