Néstor Almendros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m no té cap Oscar |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Néstor Almendros''' ([[Barcelona]], [[30 d'octubre]] de [[1930]] - [[Nova York]], [[4 de març]] de [[1992]]) fou un [[director de fotografia]], que fou membre de l'ASC (''[[American Society of Cinematographers]]'').
== Biografia ==
El [[1939]],després de la [[Guerra Civil Espanyola]], el seu pare, el pedagog [[Herminio Almendros]]
El [[1951]], juntament amb [[Guillermo Cabrera Infante]] i [[Tomás Gutiérrez Alea]], Néstor Almendros fundà la Cinemateca de Cuba, clausurada per la dictadura de [[Fulgencio Batista]] el [[1954]]. El [[1955]], l'any en què a Cuba es llicencià en Filosofia i Lletres, Almendros marxà a [[Nova York]] a estudiar-hi cinema al [[New York City College]]. L'any següent, estudià a [[Roma]], al [[Centro Sperimentale di Cinematografica]]. El [[1957]] tornà als [[Estats Units]], on ensenyà espanyol al Vassar College (estat de Nova York) durant dos anys; mentrestant, dirigí peces teatrals d'estudiants hispans al [[Middlebury College]].
Després de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]], Néstor Almendros tornà a l'illa, on rodà documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICAIC), com ara ''Gent a la platja'', ([[1961]]). En desacord amb la dictadura comunista de [[Fidel Castro]], Almendros marxà de Cuba el [[1962]], i es dirigí a [[França]], animat per la ''[[nouvelle vague]]''. Hi dugué a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pel·lícules como ara ''El petit salvatge'' ([[1969]]), o ''La història d'Adéle'' ([[1975]]) de [[François Truffaut]] o totes les realitzades per [[Eric Rohmer]] entre [[1966]] i [[1976]] (''La col·leccionista'', ''La meva nit amb Maud'', ''El genoll de Clara'', etc.). Més endavant, simultanejà els seus treballs a França amb d'altres als Estats Units com ho foren les pel·lícules ''Dies del cel'', de [[Terence Malick]], amb la qual va obtenir un [[Oscar]] de fotografia el [[1978]], ''Kramer contra Kramer'' ([[1981]]), ''Sota sospita'' ([[1982]]) i ''Billy Bathgate'' ([[1991]]), de [[Robert Benton]], ''L'últim metro'' ([[1980]]), de nou amb Truffaut, ''La decisió de Sophie'' ([[1982]]), d'[[Alan J. Pakula]] (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el [[1983]]) o ''Paulina a la platja'' ([[1983]]), una altra vegada amb Rohmer. També codirigí el documental anticastrista ''Conducta impròpia'' ([[1984]]), amb [[Orlando Jiménez Leal]].
| |||