Johann Knief: diferència entre les revisions

Després d'anar a l'escola fins 1901, va completar la formació com a mestre d'escola. Knief va militar des de 1906 a l'[[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya|SPD]] i es convertí en un dels portaveus de l'anomenada "Esquerra de Bremen" dins l'SPD. L'agost de 1914 va ser reclutat, però després de prendre part en les batalles al front occidental va ser donat de baixa a l'exèrcit a causa d'una malaltia nerviosa. Va lluitar en contra de la posició de l'SPD a favor de la guerra i va acollir amb satisfacció el rebuig dels crèdits de guerra per [[Karl Liebknecht]] al [[Reichstag]], el 2 de Desembre de 1914.

Des de juny de 1916 fins el març de 1919, va publicar la revista ''Arbeiterpolitik'', dedicada a propugnar una política autònoma de la classe obrera. Es posicionà clarament a favor de què l'ala esquerra radical de l'SPD se separès del partit i constituís una nova formació liderada pels [[Lligra Espartaquista|espartaquistes]]. Va realitzar elun treball il.legal d'organització a [[Berlín]] i a [[Munic]], on va ser detingut el gener de 1918. El febrer de 1918, es trobava en "custòdia protectora" a Berlín, fins que va ser alliberat, el novembre de 1918, per la Revolució.

Sota el seu lideratge, es va constituir el novembre de 1918 a [[Bremen]], el grup d'esquerra radical ''Comunistes Internacionals d'Alemanya'' (IKD). Knief, malalt, no va assistir al congrés fundacional del [[Partit Comunista d'Alemanya]] (KPD), en el qual la ''Lliga Espartaquista'' es va fusionar amb l'IKD i altres grups. Era partidari, com [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], de la participació comunista a les eleccions constituents a l'Assemblea de [[Weimar]].

Tot i la greu malaltia que l'afectava, Knief va ser nomenat el gener de 1919 membre del Consell de Comissaris del Poble de la Comuna de Bremen<ref> Gilbert Badia '''Los espartaquistas''' Editorial Mateu: Barcelona, 1971.</ref>. Va morir, perseguit pels contrarevolucionaris, el 6 d'abril 1919.