Pere Joan Ferrer i des Torrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{fusió|Pere Joan Ferrer Destorrent}}
'''Pere Joan Ferrer i des Torrent''' ([[1431]] –[[1504]]) fou un noble, militar i escriptor català.
En esclatar a [[Catalunya]] el [[1462]] la guerra contra [[Joan II]], Ferrer i des Torrent, que residia al castell de [[Burriac]] ([[Mataró]]), es llença a la lluita i poc temps desprès anà a [[Perpinyà]] en defensa del [[Principat]]<ref>Gegants de Mataró [http://www.gegantsmataro.net/fitxagegant.php?codi=908&TipoGaleria=A]</ref> contra [[Lluís XI]] de [[França]], dirigint les operacions amb tant d’encert, que els diputats de la [[Generalitat]] l’anomenaren capità general i governador del [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]]. Perduda aquesta ciutat (8 de gener de [[1463]]), Ferrer i des Torrent continuà la guerra en altres llocs d’aquells comtats, assolint l’octubre del mateix any el comandament de les tropes destacades en el [[Llobregat]] i el [[Penedès]].
El [[1464]] va socorre [[Cervera]], [[Besalú]] i altres poblacions i assistí a la presa de [[Torroja]], i l’any següent fou elegit diputat de la Generalitat pel braç militar, cooperant en el setge i presa de [[La Bisbal]]. El gener de [[1466]] va socorre amb 20 vaixells, la vila de [[Puigcerdà]], i el 6 de juliol fou anomenat capità general de l’[[Empordà]], junt amb [[Juan de Armendariz]]. El març de [[1467]] fou cridat a [[Barcelona]] per a disculpar-se de varies inculpacions, i tornat a l’Empordà, prengué part en el combat de [[Viladamat]], on s’escapolí de caure a les mans del príncep [[Ferran d’Aragó]].
Línia 9:
Incorporat a l’exèrcit de Joan II, Ferrer i des Torrent prengué part en el combat de la torre [[Baldovina]], on fou ferit; el [[1472]] prengué Argentona, i acabada la guerra, reedificà el castell de Burriac, convertint-lo en la seva residència habitual. El [[1474]] compartí amb Joan II les penalitats de la campanya del Rosselló, distingint-se pel seu valor. Com a remuneració a llurs serveis, el següent any se li concedí la jurisdicció civil i criminal sobre llurs vassalls, i des d’aquesta data continuà residint en el seu castell, on degué d’escriure llurs obres Pensament, inclosa en el '''Jardinet de Orats''', i '''Sumari de batalla á ultrança''', editada aquesta última per [[Francesc Carreras i Candi]] (Mataró, [[1898]]), precedida d’una biografia.
La seua figura continua essent present ja que els [[Gegants de Mataró]] tenen un gegant que el representa.
==Referències==
{{referències}}
*Tom, Núm. 23, pag. 930, de l’enciclopèdia Espasa
==Bibliografia==
* Francesc Carreras i Candi, ''Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme''' Mataró : Alta Fulla, 1987 ISBN 978-84-86556-24-2
{{ORDENA:Ferrer Des Torrent, Pere Joan}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Militars catalans]]
[[Categoria:Militars catalans històrics]]
| |||