Districte de Jhansi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: en:Jhansi district |
ampliació part històrica |
||
Línia 7:
La història de Jhansi, com a part del Bundelkhand, és la de les dinasties [[chandela]] i [[bundela]]. Inicialment el territori del districte estava dominat al nord pels parihars i els khati [[rajputs]], i la part sud pels [[gonds]]. Els chandeles de Mahoba van pujar al poder a l'est del districte al segle IX i es van estendre el segle XI, deixant diversos temples i restes. Després de la derrota del raja chandela per [[Prithwi Raj]] el [[1182]], i posteriors atacs musulmans sota [[Aybak]] a començament del segle XIII (1202-1203) i [[Iltutmish]] el [[1234]] el territori va caure en l'anarquia.
La tribu aborigen dels [[khangars]], segurament vassalls dels chandeles, van dominar la regió per algun temps i van construir el fort de Karar just a la frontera del que després fou el principat d'[[Orchha]]. Al segle XIII va sorgir la dinastia bundela que al segle XIV va expulsar als khangars. Un dels caps de nom Rudra Pratap, fou reconegut per [[Baber]] al segle XVI, i el seu fiull Bharti Chand va fundar [[Orchha (ciutat)]] el [[1531]]. El poder bundela es va estendre per tot el districte i territoris adjacents i va desafiar l'autoritat dels mogols. A la primera part del segle XVII governava a Orchha el raja Bir Singh Deo
A la segona meitat del segle XVII un tercer estat bundela es va formar a l'est del districte per obra de Champat Rai, el fill del qual, [[Chhatarsal]] de [[Panna]], va estendre la seva autoritat sobre part de Jhansi
A la seva mort el [[1734]] Chhatarsal va cedir dos terços dels seus dominis als [[marathes]] a canvi de protegir als seus descendents en l'altra terç, i Jhansi va passar a mans del [[peshwa]] el [[1742]] quan els marathes van ampliar els seus dominis a costa del raja d'Orchha; en canvi els rages de Chanderi van aconseguir mantenir una certa indepedència.
Jhansi va romandre sota autoritat del peshwa durant trenta anys i fou seu del governador (subadar) maratha, el primer dels quals fou Naroshanker que va construïr diverses edificacions incloent una ampliació del fort anomenada Shankergarh; en aquest temps va créixer per trasllat forçat de població d'altres llocs, especialment d'Orchha. El 1757 Naroshanker fou cridat pel peshwa i el va substituir Madhav Govind Kakirde i després Babulal Kanahai. Per un temps breu va ser dominada per Shuja al-Daula, nawab d'[[Oudh]], que la va perdre davant Anup Giri Gosain de Moth, del que va retornar al raja d'Orchha, fins que el [[1766]] va retornar a poder dels marathes.
El [[5 de juny]] de [[1857]] alguns sipais del 12è Regiment Natiu d'Infanteria es van apoderar del fort al "cantonment", on hi havia el tresor i els magatzems; molts oficials europeus foren assassinats i els que es va refugiar a una part del fot es van haver de rendir i tanmateix morts després amb les seves famílies tot i la promesa de respectar les seves vides feta sobre l'alcorà i el riu [[Ganges]]; en total van morir 66 persones. La rani va intentar assolir el poder suprem però no hi havia una direcció organitzada i les forces rebels a Orccha van saquejar tot el districte; els bundeles també es van aixecar al sud i [[Lalitpur]], capital del districte de Chanderi fou abandonada pels britànics que amb alguns problemes van poder salvar les vides. El raja de Chanderi es va proclamar independent i va estendre el seu domini a parts del districte de Saugor, peró fou expulsat aviat cap a Chanderi per Sir Hugh Rose (gener de 1858); el [[3 de març]] de [[1858]] les forces britàniques van forçar el pas al sud i es van dirigir al nord arribant a Jhansi el [[20 de març]]; durant el setge, el cap rebel Tantia Top que va intentar un atac de diversió, fou derrotat; la ciutat fou assaltada el [[3 d'abril]] i el fort capturat el dia 5.▼
Després del [[1766]] el nou governador maratha del nord del districte, Vishwas Rao Laxman, va esdevenir de fet independent excepte jurídicament; va governar fins el 1769 i el va succeir Raghunath Rao (II) Newalkar que fou un governador extremament capacitat que va incrementar els ingressos i va construir els temples de Maha Lakshmi i de Raghunath; també va construir com a residència el palau de Rani Mahal; a la seva mort el 1796 el va substituir el seu germà Shiv Rao Hari (Seo Bhao Rao). El peshwa es va posar sota control britànic en el tractat de Bassein el 31 de desembre de 1802 i fou restaurat el 1803. El 8 de febrer de 1804 per un sanad, els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha Seo Bhao Rao i li van assegurar protecció, confirmat tot per un tractat signat l'octubre de 1806. Seo Bhao Rao va morir el 1814 i el va succeir el seu nét Ramchand Rao.
Sir Hugh Rose es va veure obligat llavors a marxar cap al [[districte de Jalaun]] deixant molt porques forces a Jhansi i els disturbis es van reprendre; es van incrementar quan va arribar noticies de la revolta a [[Gwalior]]; el cap maratha de Gursarai, lleial al britànics, va aguantar, i el juliol el raja de Banpur va sortir cap el nord. El sud i oest del districte no va quedar del tot pacificat fins a finals d'any. ▼
El juny de [[1817]] el peshwa va cedir a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] els seus drets sobirans sobre el [[Bundelkhand]] i el mateix anys (el novembre) els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha com a sobirà amb títol de maharajà o subadar. El títol de raja fou concedit a la casa de Jhansi el [[1832]] pels serveis als britànics durant el setge de [[Bharatpur]]; però la seva administració era dolenta i els ingressos van caure sota el seu govern i es van produir diverses expedicions de tribus de l'altra costat del riu Pahuj. Ramchand Rao va morir sense successió el 1835 i es van presentar quatre candidats. Els britànics van reconèixer com a raja a Ragunath Rao III (o Raghunath Rao III), besoncle de Ramchand Rao, i segon fill de Seo Bhao Rao, sota el qual els ingressos van seguir caient fins a 1/4 dels del seu predecessor; era malgastador i extravagant; va hipotecar una part dels seus territoris a Orchha i Gwalior; el raja va morir sense successió legitima el 1838. Altre cop es van presentar quatre candidats i es va nomenar una comissió per decidir en el plet successori. El [[1839]] l'agent polític al Bundelkhand va assolir el govern de l'estat per restaurar l'orde, a l'espera d'una decisió sobre el plet de successió; Raja Gangadhar Rao, germà del darrer raja, únic descendent mascle de Seo Rao Bhao, fou designat com hereu legitim, però segons els britànics era una mica curt de gambals i se li va posar un administrador (superintendent) dependent de l'agent britànic, donant al raja una pensió fixa en el ben entès que l'administració de l'estat li seria entregada una vegada redreçat el curs de l'economia del principat; els ingressos ja van doblar el primer any. El [[1842]] van retornar l'administració a Gangadhar Rao que es va casar amb la nena Mannikarnika (de 6 anys, que va agafar el nom de Lakshmi Bai) i fou un bon administrador pels estàndards de la regió; els impostos eren alts i angoixaven al poble, però no eren injustos ni es recaptaven malament i com que el raja va fer donacions i va dispensar pagaments en anys d'escassedat, era personalment molt popular. El raja va morir jove el [[1853]], i el seu domini va passar als britànics per la doctrina del lapse (manca d'hereus directes) i van formar el districte de Jhansi esdevenint capital d'un districte i residència d'un superintendent subordinat al comissionat dels territoris de Saugor i del Narbada (Nerbudda). Mentre l'estat de Chanderi, al sud del districte i alguns territoris a l'oest del riu [[Betwa]], també havia estat adquirit pels britànics. La rani vídua del raja Gangadhar Rao havia demanat poder adoptar un hereu i suprimir la matança de bestiar a l'estat, però no li fou concedit, i se li va donar una pensió; alguns honors de Jhansi es van concedir a Mardan Singh, el raja de [[Banpur]]. Així el [[1857]] el districte estava ben preparat per la revolta.
▲El [[5 de juny]] de [[1857]] alguns sipais del 12è Regiment Natiu d'Infanteria es van apoderar del fort al "cantonment", on hi havia el tresor i els magatzems; molts oficials europeus foren assassinats i els que es va refugiar a una part del fot es van haver de rendir i tanmateix morts després amb les seves famílies tot i la promesa de respectar les seves vides feta sobre l'alcorà i el riu [[Ganges]]; en total van morir 66 persones. La rani va intentar assolir el poder suprem però no hi havia una direcció organitzada i les forces rebels a Orccha van saquejar tot el districte; els bundeles també es van aixecar al sud i [[Lalitpur]], capital del districte de Chanderi fou abandonada pels britànics que amb alguns problemes van poder salvar les vides. El raja de Chanderi es va proclamar independent i va estendre el seu domini a parts del districte de Saugor, peró fou expulsat aviat cap a Chanderi per Sir Hugh Rose (gener de 1858); el [[3 de març]] de [[1858]] les forces britàniques van forçar el pas al sud i es van dirigir al nord arribant a Jhansi el [[20 de març]]; durant el setge, el cap rebel Tantia Top que va intentar un atac de diversió, fou derrotat; la ciutat fou assaltada el [[3 d'abril]] i el fort capturat el dia 5.
▲Sir Hugh Rose es va veure obligat llavors a marxar cap al [[districte de Jalaun]] i Kalpi deixant molt
El 1861 la ciutat i un territori annex fou cedida als Sindhia de Gwalior i la capital del districte es va traslladar a Jhansi Naoabad (Jhansi de Nova Fundació), que era un petit poblet amb estació civil i "cantonment" (camp militar). Jhansi (la vella ciutat) va esdevenir capital d'una subah (província) del principat de Gwalior, però el 1886 fou retornada als britànics a canvi de la fortalesa de Gwalior i el "cantonment" de Morar. La municipalitat es va formar aquest mateix any.
El [[1861]] la part del districte a l'oest del Betwa i la ciutat de Jhansi amb el seu fort, foren cedides a Gwalior. El [[1881]] els districtes de Jhansi i Lalitpur es van unir amb capital a Jhansi, formant Lalitpur una subdivisió.
| |||