Luis Alberto Lacalle: diferència entre les revisions

| footnotes =

}}

 

Va estudiar [[dret]] a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la [[Universitat de la República]] i des de [[1961]] va exercir la professió de periodista. El [[1971]] va ser elegit [[diputat]] pel [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el càrrec fins i tot el cop d'Estat del [[27 de juny]] de [[1973]]. Quan es va restaurar la democràcia en [[1984]] va ser electe [[senador]], i vicepresident del Senat el [[1987]]. Va ser elegit president de l'Uruguai el [[26 de novembre]] de [[1989]], càrrec que va assumir l'[[1 de març]] de [[1990]] per al quinquenni [[1990]]-[[1995]].

 

El [[1999]], després de vèncer en les eleccions internes del Partit Nacional (en [[castellà]], ''Partido Nacional'') a [[Juan Andrés Ramírez]], va repetir la [[Eleccions presidencials de l'Uruguai de 1999|seva candidatura a la presidència]], però alguns dirigents blancs (entre ells el propi Ramírez) li van acusar d'haver tolerat la corrupció durant el seu mandat, quedant en tercer lloc amb el 22,3% dels sufragis. En les eleccions internes de [[2004]] va resultar derrotat per [[Jorge Larrañaga]], qui es va presentar com a candidat únic del partit. Actualment Lacalle és líder del sector nacionalista denominat "''Herrerisme''".

 

==Ministres==