Corts Espanyoles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Redirigeix cap a Congrés de Diputats |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{traducció|es|Cortes Españolas|14 sep 2009 |29718568}}
{{confusió|Corts Generals}}
Les '''Corts Espanyoles''' van constituir durant el [[règim franquista]] l'òrgan superior de
particiapació del poble espanyol en les tasques de l'Estat. És missió principal de les
Corts l'elaboració i aprovació de les [[Llei]]s, sense perjudici que la sanció que correspon al
[[Cap de l'Estat espanyol]]. Continuant la tradició parlamentària espanyola estableixen la seva seu al
[[Palau de les Corts d'Espanya]].
== Composició de les Corts ==
Estaven integrades pels membres de la Mesa i els [[procurador]]s. Els membres de la Mesa
eren el president de les Corts, els dos vicepresidents i els quatre secretaris. El president
era designat pel Cap de l'Estat entre els Procuradors en Corts que figuren en una terna
que li sotmetrà el Consell del Regne, i el seu nomenament era ratificat pel president en
funcions del [[Consell del regne]], i el seu mandat era de sis anys. Els vicepresidents i els
secretaris eren elegits cada [[legislatura]], i entre els procuradors, pel '''Ple de les Corts'''. Els
procuradors eren de tres classes: nats, electius i designats:
* '''Procuradors nats''' eren aquells que ho per raó d'un altre càrrec ostentat, per això, cessaven com a
procuradors en cessar el càrrec que els donava aquesta condició.
* '''Procuradors electius''' eren aquells que devien la seva
condició de Procuradors a una elecció, el seu mandat com a Procuradors durava
quatre anys, sent susceptibles de reelecció.
* '''Procuradors designats''' eren aquelles persones que per la seva jerarquia
eclesiàstica, militar, administrativa, o pels seus destacats serveis a Espanya,
designés el Cap de l'Estat.
== Llei Constitutiva de les Corts de 1942 ==
La Llei Constitutiva de les Corts Espanyoles fou promulgada el [[17 de juliol]] de [[1942]] on s'establia la formació d'una assemblea unicameral d'[[elecció indirecta]] amb teòrica iniciativa
legal, encara que aquesta residia en la figura de Franco des del moment de la promulgació de la Llei d'agost 1939, que li atribuïa la capacitat de dictar normes sense
cap tipus de condicionant. Es definien com l'òrgan superior de participació del poble
espanyol en les tasques de l'Estat, la missió principal era l'elaboració i aprovació de les
Lleis sense perjudici de la sanció que corresponia al Cap de l'Estat.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/79151622430248617422202/p0000001.htm ''Ley Constitutiva de las Cortes de 1942''] [[Instituto Cervantes|Cervantes Virtual]] {{es}}</ref>
Es componien dels següents procuradors:
* Els membres del [[Govern d'Espanya]].
* Els [[consellers Nacionals]].
* El President del [[Tribunal Suprem de Justícia]], el del [[Consell d'Estat]], el del [[Consell Suprem de Justícia Militar]], el del [[Tribunal de Comptes del Regne]] i el del [[Consell d'Economia Nacional]].
* Cent cinquanta representants de l'[[Organització Sindical]] l'anomenat [[Sindicat vertical]], que fou l'únic legalitzat durant el franquisme.
* Un representant dels municipis de cada província escollit pels seus ajuntaments
entre els seus membres i un altre de cadascun dels municipis de més de tres-cents
mil habitants i dels de [[Ceuta]] i [[Melilla]], elegits pels respectius ajuntaments entre els
seus membres, un representant per cada [[diputació provincial]] i [[mancomunitat interinsular canària]], elegit per les corporacions respectives entre els seus membres,
i els representants de les corporacions locals dels territoris no constituïts en
províncies, elegits de la mateixa manera.
* Dos representants de la família per cada província, elegits pels que figuraven en el
[[cens electoral]] de caps de família i per les dones casades.
* Els [[rectors]] de les universitats.
* El president de l'[[Institut d'Espanya]] i dos representants elegits entre els membres de
les [[Reials Acadèmies]] que el componen, el president del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] i dos representants del mateix elegits pels seus
membres.
* El president de l'[[Institut d'Enginyers Civils]] i un representant de les associacions
d'enginyers que el constitueixen, dos representants dels col·legis d'advocats, dos
representants dels col·legis mèdics. Un representant per cadascun de les següents
escoles: d'[[agents de canvi i borsa]], d'arquitectes, d'economistes, de farmacèutics, de
llicenciats i doctors en Ciències i Lletres, de llicenciats i doctors en Ciències
Químiques i Físico-Químiques, de [[notari]]s, de procuradors dels tribunals, de
[[registre de la propietat|registradors de la propietat]], de veterinaris i dels altres col·legis professionals de títol
acadèmic superior que en endavant es reconeguin a aquests efectes, que serien
elegits pels respectius col·legis oficials. Tres representants de les [[cambra oficial de comerç|cambres oficials de comerç]]; una de les cambres de la propietat urbana i un altre en representació de
les associacions d'inquilins, elegits per les seves juntes o òrgans representatius.
Tots els elegits per aquest apartat han de ser membres dels respectius col·legis,
corporacions o associacions que els triïn.
* Aquelles persones que per la seva jerarquia eclesiàstica, militar o administrativa, o
per les seves rellevants serveis a la pàtria, designés el Cap de l'Estat, escoltat el
Consell del Regne, fins a un nombre no superior a vint.
== Organització i funcionament intern==
Les Corts funcionaven per legislatures o períodes de quatre anys, coincidents amb el
mandat dels Procuradors de caràcter electiu. El seu funcionament es regia per un [[reglament]] propi promulgat el 1957 que regula, en primer terme, els privilegis dels procuradors: [[inviolabilitat]],
[[immunitat]], [[fur]] i compensació econòmica.
Les Corts eren regides per un president, assistit per una '''Comissió Permanent''', per una
'''Comissió de Govern interior''', la '''Comissió de correcció d'estil''', que revisava els textos i la
'''Comissió de Competència legislativa''', que defensava la competència de les Corts. Les
altres comissions eren cossos especialitzats, en principi un per [[ministeri]], que examinaven els repectis [[projecte de llei|projectes de llei]] i prestaven un dictamen al ple.
== Funcions==
Per a la determinació de les seves funcions o missions cal assenyalar que era un òrgan representatiu amb funció específicament legislativa: la preparació i elaboració de les lleis.
{{Cita|[... ]La iniciativa de les lleis pot fer-se per projecte de llei o per proposició de llei. Es
parla de projecte quan la iniciativa correspon al Govern o al Consell de Ministres.
Es parla de proposició quan correspon a les mateixes Corts o Procuradors, en la
forma que s'estableix a la Llei i Reglament de les mateixes. La funció legislativa de
les Corts s'entén sense perjudici de la sanció que correspon la Cap de l'Estat [...]|[[Torcuato Fernández Miranda]], pàgines 197-198. }}
* Exerceix un cert control de l'[[administració pública]].
* Té un funció extraordinària en la determinació de la successió a la [[Prefectura de l'Estat]].
* Té un funció decisòria fonamental en la declaració d'incapacitat del cap de l'estat.
* Té un funció constituent a la reforma de les [[Lleis Fonamentals del Regne]].
* Ratificació de [[tractat internacional|tractats]] o convenis internacionals que afectin a la plena sobirania o la
integritat territorial espanyola.
* Autoritzar el cap de l'estat per a realitzar aquells actes que, per [[Llei fonamental]],
requereixin la intervenció de les Corts.
* Aprovació dels [[pressupostos generals de l'Estat]] i aprovació de la [[Compte General de l'Estat]],
== Primera fase: de la Llei de Corts a la Llei de Successió (1943-1947)==
Després de ser rebutjada la "[[Llei d'organització de l'Estat]]" presentada per [[Ramón Serrano Suñer]], es va aprovar una llei de Corts on es contenia un "òrgan d'autolimitació
del poder en una institució més sistemàtica" amb moderat pes legislatiu. La Llei
Constitutiva de les Corts de juliol 17 de 1942, sancionada per una Cambra constituent
de naturalesa parcialment corporativa, davant la preeminència de les prerrogatives
executives: una Assemblea de procuradors amb funcions legislatives futures, tal com
recull l'article 12, que modificava, amb limitacions, les fórmules prerrogatives del cap de
l'estat, i introduïa el mecanisme corporatiu de representació a nivell estatal.
Correspon a la 1a legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), constituïdes el març
16 de 1.943 d'acord a la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942.
== Segona fase: el desenvolupament de "la dictadura constituent" [1947-1958] ==
Una segona fase es va obrir amb la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat el 7 de juny de 1947 aprovada per [[referèndum]] el 8 de juny<ref>Cal recordar que el regim de l'època no garantia el [[secret de vot]] i que el vot era obligatori sota pena de no rebre la cartilla de racionament que donava accés a aliments. </ref>. L'aprovació d'aquesta Llei sancionava el
que va anunciar [[José María Pemán]]: el cabdillatge va ser un "monarquisme
circumstancial" que "encarnant la voluntat de Déu, salva un país - Espanya-, a una
civilització-Europa-ia la mateixa obra de Déu a la terra-la
El seu inici correspon a la segona meitat de la II Legislatura de les Corts Espanyoles
(1946-1949), constituïdes el maig 13 de 1.946. També inclou aquest període a tres
legislatures:
III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952), constituïdes el maig 13 de 1949.
IV Legislatura de les Corts Espanyoles (1952-1955), constituïdes el maig 14 de 1952.
V Legislatura de les Corts Espanyoles (1955-1958), constituïdes el maig 14 de 1955.
== La culminació del procés institucional [1958-1966] ==
Entre 1958 i 1966 culmina el procés d'institucionalització del règim. El fracàs de [[José Luis Arrese]] a convertir Falange al centre del sistema polític i en el referent de
permanència després de la futura mort del Cap d'Estat, dóna pas en el gabinet de 1957 a
la generació [[tecnocràcia|tecnocràtica]] apadrinada per [[Carrero Blanco]] i dirigida per [[Laureà López Rodó]].
{{Cita|Home lliure és aquell que té un salari suficient, una feina estable, una
seguretat social que cobreixi tots els riscos i un nivell de vida que li permeti
participar en els béns de la civilització moderna [...]| <ref> Estas palabras de Franco en 1966, Palabras recogidas por [[Juan Beneyto]] en ''La identidad del franquismo'', págs. 80 y 81. resumen los nuevos objetivos del Régimen sometidos a imperativos de desarrollo y modernización económica, culminación del desarrollo político de las Leyes fundamentales [54] </ref>}}
Naixia el "Estat autoritari del benestar" (1960-1977), model que per G. Rodríguez
Cabrero va jugar un paper decisiu en la gènesi del model propi de la Democràcia
parlamentària.<Ref>[[Gregorio Rodríguez Cabrero]], "Conflicto, gobernabilidad y política social", en S. Giner y S. Sarasa (ed), Buen gobierno y política social. Barcelona, Ariel, 1996, págs. 113-120. </Ref>
Durant aquest període conclouen tres legislatures:
* VIa Legislatura de les Corts Espanyoles (1958-1961), constituïdes el maig 16 de 1958.<ref>Fecha de alta la de constitución de legislatura. ([[BOCE]] nº 588, página 12218)</ref>
* VIIa Legislatura de les Corts Espanyoles (1961-1964), constituïdes el maig 31 de 1961.<ref>Fecha de alta la de constitución de legislatura. (BOCE nº 698, página 14558)</ref>
* VIIIa Legislatura de les Corts Espanyoles (1964-1967), constituïdes el juliol 3 de 1964.<ref>Fecha de alta la de constitución de legislatura. (BOCE nº 846, página 18011). Decreto 1484/1967, de 4 de julio, por el que se prorroga la actual legislatura hasta el [[15 de noviembre]]</ref>
== Dissolució (1967-1976) ==
La regressió de 1967 i la presència dels representants de la família, elegits pels caps de
família, conseqüència de la promulgació de la [[Llei Orgànica de l'Estat]] de 1.967, marca l'a
decadència irreversible del règim, que ja només es manté tant per la seva pròpia inèrcia
històrica com per la incapacitat de l'oposició per derrocar-lo. Aquest període comprèn les
dues últimes legislatures fins que en 1.977 desapareixen en ser substituïdes pel Congrés
dels Diputats:
IX Legislatura de les Corts Espanyoles (1967-1971), constituïdes el novembre 6 de
1.967.
X Legislatura de les Corts Espanyoles (1971-1976), constituïdes el novembre 11 de
1.971.
Presidents
[[Esteban de Bilbao i Eguia]] (carlí) bilbaí, del març 16 de 1.943 al setembre 29 de
1.965
[[Antonio Iturmendi Bañales]] (carlí) Barakaldo, del setembre 30 de 1.965 al novembre
26 de 1.969
[[Alejandro Rodríguez de Valcárcel i Nebreda]] (falangista) burgalès, de novembre 27
de 1.969 al desembre 5 de 1.975
[[Torcuato Fernández Miranda i Hevia]] (FET de les JONS) Gijón, del desembre 6 de
1.975 al juny 30 de 1.977.
== Referències ==
<references />
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Franquisme]]
[[es:Cortes Españolas]]
| |||