El '''múscul esquelètic''' és un tipus de [[teixit [[múscul|muscular]] [[múscul estriat|estriat]] que presenten els músculs units a l'[[esquelet]]. Està format per [[cèl·lualula|cèl·lules]] o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis a la perifèria. Obeeixen a l'organització de proteïnes d'[[actina]] i [[miosina]] i que li confereixen aquest estriament que es veu perfectament al microscopi. Són usats per a facilitar el moviment i mantenir la unió os-articulació a través de la seva [[contracció muscular|contracció]]. Són, generalment, de contracció voluntària (a través de innervacióninnervació [[nervi]]osa), encara que poden contreure's involuntàriament.
El cos humà està format aproximadament d'un 40% d'aquest tipus de múscul i un 10% de [[múscul cardíac]] i [[múscul llis|visceral]].
Els músculs tenen una gran capacitat d'adaptació, modificamodifiquen més que cap altre òrgan tant el seu contingut com la seva forma. D'una atròfia severa pot tornar a reforçar-se en poc temps, gràcies a l'entrenament, igual que amb el desús s'[[atròfia|atrofia]] conduint al múscul a una disminució de grandària, força, fins i tot reducció de la quantitat d'[[orgànuls]] [[cèl·lula|cel·lulars]]. Si s'immobilitza en posició de escurçament, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a força de d'estiraments per a tornar a la seva longitud original, fins i tot si es deixa estirat un temps, pot donar inestabilitat articular per la hiperlaxitut adoptada.
El múscul a causa del seu alt consum d'energia, requereix una bona irrigació sanguínia que li aporti aliment i per a eliminar desfets, això al costat del pigment de les cèl·lules musculars li donen al múscul una aparença vermellosa en l'ésser viu.
