|
08:51, 13 oct 2009 (CEST)
[[Fitxer:Lyndon Johnson signing Civil Rights Act, 2 July, 1964.jpg|right|250px|thumb|[[Lyndon B. Johnson]] signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el [[2 de juliol]] de [[1964]].]]
Els '''drets civils''', segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels [[drets humans]] o els ''drets naturals'' en què aquests són drets que les persones tenen, mentre que els drets ''humans'' o ''naturals'' són drets que molts intel·lectuals ''creuen'' que les persones haurien de tenir. Per exemple, el [[filosofia|filòsof]] [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) va proposar la teoria que els drets naturals de la [[vida]], la [[llibertat]] i la [[Propietat privada|propietat]] haurien d'emergir com a drets civils i ser protegits per l'estat com un aspecte del [[contracte social]] amb els ciutadans. D'altres han dit que els humans adquirim drets com un regal inalienable de [[Déu]] o com un do atorgat per la natural abans que cap [[govern]] fos mai format.
Les lleis que garanteixen els drets civils poden ser escrites, derivades de la tradició o implícites. Als [[Estats Units]] i a la majoria de [[estat|països]] de l'[[Europa]] continental, els drets hi són ''escrits''. Als EUA, per exemple, les lleis que protegeixen els drets civils apareixen a la [[Constitució]], en estatuts [[federalisme|federals]], en les constitucions i [[estatut|estatuts]] dels estats i fins i tot en els ajuntaments de [[comte|comtats]] i [[ciutat|ciutats]]. Al [[Regne Unit]], en canvi, aquests drets són normalment garantits per tradició i no són posats per escrit en cap llei.
Els drets ''implícits'' són aquells que un tribunal pot creure que existeixen encara que no estiguin explícitament en la llei escrita o en la tradició, ja que s'interpreta que un dret escrit o costumari ha d'incloure sempre el dret que s'hi implica. Un exemple famós (i polèmic) d'un dret implícit a la Constitució estatunidenca és el [[dret a la privacitat]] que la Cort Suprema dels Estats Units trobà al cas de Roe contra Wade.
Els estats i els governs locals poden estendre els drets civils més enllà de la constitució, però no poden treure cap dret que estigui observat per la pròpia [[constitució|constitució americana]]. Per exemple, en algunes ciutats americanes està prohibit per llei discriminar algú en base a la seva [[orientació sexual]], així expandint els drets civils dels [[homosexualitat|homosexuals]], en canvi, les ciutats que creen districtes escolars de manera que la planificació de districtes discrimina persones per raons [[ètnia|ètniques]] o [[raça|racials]] és considerat anticonstitucional. Els estats normalment mantenen els drets civils per sobre de la llei federal, com per exemple l'article 21 de la constitució de l'estat de [[Maryland]], que diu que en un jurat ha de tenir un veredicte [[unanimitat|unànime]] per tal de trobar culpable a algú per un delicte.
Exemples de drets i llibertats civils inclouen el dret de [[protesta pacífica]], el dret a la [[privacitat]], el dret a la investigació justa i a a un judici en cas de ser sospitós d'un delicte, i els drets generalment més basats en la [[constitució]] com el dret al [[vot]], el dret a la [[llibertat personal]], el dret a la [[vida]], el dret a la [[llibertat de moviment]] i a les lleis anti-discriminatòries. Amb l'avançament de les societats cap a la redacció de les constitucions formals escrites, alguns dels drets civils més importants foren garantits als [[ciutadà|ciutadans]]. Quan aquests foren trobats inadequats, els moviments pels drets civils emergiren com a vehicle per reclamar protecció d'igualtat per a tots els ciutadans i per demanar noves lleis que limitessin els efectes de les discriminacions vigents.
Els drets civils poden referir-se, en un sentit, al tractament de tots els ciutadans com a iguals sense discriminació de cap mena, o es pot referir a les lleis que invoquen demandes de llibertat positiva.
== Terminologia relacionada == que suporten les societats modernes. Avui en dia, però, la noció de [[ciutadania]] guanyada al néixer, pot dependre del lloc on es trobi, així, si un individu es trasllada a un altre país, la quantitat de drets com a ciutadà que li seran garantits dependrà de la seva situació i de les lleis que l'estat on estigui residint li garanteixin.
El terme [[drets humans]] no es limita als membres d'un estat com a ciutadà i reflecteix el concepte de drets fonamentals com aquells que ''tots'' els ésser humans poden demanar. Així com els ''drets civils'', les ''llibertats civils'' i els ''drets constitucionals'' són fets servir en el context dels ciutadans d'un [[estat sobirà]], els [[drets humans]] són aquells que es fan servir en el context de la [[llei internacional]], dels aparells legislatius supranacionals que poden afectar, o no, directament els estats sobirans, incloent-hi els seus drets civils i la natura dels seus aparells legals. Els drets humans ''inclouen'' drets civils. El terme també es pot referir als drets dels [[asil polític|refugiats]] i dels problemes d'aquells que no tenen estat propi. Amb tot, el de
bat sobre l'abast dels drets humans fonamentals és molt més ampli. El jurista [[Karel Vasak]], per exemple, proposa un ''dret a la pau'' i el ''dret a un entorn net'' com a drets humans fonamentals.
== Véase también ==
* Gente
** [[Ronald Dworkin]]
** [[Corliss Lamont]]
* Política
** [[Movimiento ** [[Feminismo]]
** [[Derechos de los homosexuales]]
((Commons | Category: Civil rights))
[[Categoría: Derecho civil]]
[[ar: حقوق مدنية]]
[[cs: Občanská práva]]
[[da: Borgerlige rettigheder]]
[[de: Bürgerrecht]]
[[en: Civil and political rights]]
[[fin: Kansalaisoikeudet]]
[[fr: Droits cívicas]]
[[it: Diritti civili]]
[[nl: Burgerrechten]]
[[no: Borgerrettigheter]]
[[pl: Prawa obywatelskie]]
[[pt: Direitos civis]]
[[simple: Civil rights]]
[[sr: Грађанска права]]
[[sv: Medborgerliga rättigheter]]
[[th: สิทธิพลเมือง]]
[[tr: Sivila haklar]]
[[uk: Громадянські права]]
[[zh:基本权(宪法学)]]
| 