Revisió del 19:24, 21 set 2009 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot insereix {{ORDENA:Full De Calcul}} ← Edició anterior		Revisió del 16:57, 19 oct 2009 modifica desfés Festafanell (discussió \| contribucions) 90 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Kspread-screen.png\|thumb\|KSpread]] Un '''full de càlcul''' és un programa que permet manipular [[dada\|dades]] [[càlcul numèric\|numèriques]] i [[alfanumèric\|alfanumèriques]] disposades en forma de taules. Normalment és possible realitzar càlculs ~~complexes~~complexos amb ~~formules~~fórmules i funcions,i a partir d'aquestes i dibuixar tot tipus de gràfics. == Descripció de la seva manipulació == Les taules dels fulls de càlcul comprenen els conceptes de cel·la, fila i columna, la intersecció d'una fila i una columna és anomenada cel·la, les files estan etiquetades per números consecutius, mentre que les columnes estan etiquetades amb lletres consecutives de l'abecedari. AGràcies ~~causa de~~a la versatilitat dels fulls de càlcul moderns, s'utilitzen de vegades per fer petites bases de dades, informes, i altres usos.▼ ▲A causa de la versatilitat dels fulls de càlcul moderns, s'utilitzen de vegades per fer petites bases de dades, informes, i altres usos. == Orígens dels fulls de càlcul == Linha 14 ⟶ 13: Dan Bricklin és l'inventor generalment acceptat dels fulls de càlcul. Bricklin va explicar la història d'un professor de la universitat que va fer una taula de càlculs en una pissarra. Quan el professor va trobar un error, va haver d'esborrar i reescriure una gran quantitat de passos de forma molt tediosa, aquest fet va impulsar Bricklin a pensar que podria replicar el procés en un computador, usant el paradigma tauler/full de càlcul per veure els resultats de les fórmules que intervenien en el procés. La seva idea es va convertir en [[VisiCalc]], el primer full de càlcul, i l'"aplicació fonamental" que va fer que el computador personal deixés de ser només un hobby per a entusiastes del computador per convertir-se també una eina enper ~~els~~als negocis. La introducció del PC d'[[IBM]] el 1982 inicialment no va tenir ~~masa~~gaire ~~exit~~èxit, degut a que la majoria dels programes disponibles eren ports d'altres plataformes de 8bits. Les coses canviaren ~~dramàticament~~dràsticament amb la introducció de [[Lotus 1-2-3]], que es va convertir a l'aplicació més important d'aquella plataforma, i va conduïr a vendes del PC a causa de les millores massives sobre la versió de VisiCalc en la mateixa plataforma. VisiCorp mai no va respondre de cap manera convincent, i desapareguè en uns quants anys. Lotus 1-2-3 va sofrir un cicle gairebé idèntic amb la introducció de [[Windows 3.x]] durant el final dels anys 1980. Microsoft havia estat desenvolupant Excel a la plataforma Macintosh durant uns quants anys en aquest punt, i s'havia convertit en un sistema bastant potent. Una adaptació a Windows 3.1 oferia un full de càlcul per Windows plenament funcional que de ~~pressa~~seguida va ocupar el primer lloc que ~~tinguè~~havia tingut Lotus durant els primers anys 1990. Per quan Lotus va respondre amb una versió per Windows del seu propi programa, Microsoft ja havia començat a agrupar la seva suite Office, que encara avuí domina la indústria. Un cert nombre de companyies han intentat dividir-se el mercat de fulls de càlcul amb programes basats en paradigmes molt diferents. Lotus introduïa el que és ~~probable el~~probablement l'exemple més exitós, Lotus Improv, que ~~veia~~veié ~~una~~un ~~mica~~cert d'èxit comercial, notablement al món financer on les seves potents capacitats de mineria de dades romanen ben respectades fins a dia d'avuí. Spreadsheet 2000 intentava simplificar dramàticament la construcció de fórmules, però no vaen ~~resultar en~~resultà cap èxit comercial. Stories va intentar fer més fàcil tractar amb blocs 3D de dades (per oposició al 2D natural de la majoria dels fulls de càlcul), però sembla haver vist poc o cap us. == Programació ==

Full de càlcul: diferència entre les revisions