Literatura franco-antillana: diferència entre les revisions

 

Una primera presa de consciència radical de l’intent d’aculturació fou la publicació de la revista-manifest [[Légitime Défense]] (1932) en nom del [[marxisme]] i del [[surrealisme]], els joves intel·lectuals [[Étienne Lero]] (1909-1939), amb els poemes ''Dix huitième anne'' (1929) i ''Evèlyne'' (1930); [[René Menil]] (1907) redactor de la revista ''[[Tropiques]]'', Auguste Thésée, Maurice Sabas-Quitman, Pierre Yoyotte i [[Jules-Marcel Monnerot]] (1909) autor dels estudis ''La pòesie moderne et le Sacré'' (1945), ''Les faits sociaux ne sont pas des choses'' (1946) i ''Les lois du Tragique'' (1969), denunciaren la traïció de la petita burgesia de color i refusaren el “duduisme” i la “literatura de calcomania”, i apel·laren a la presa de consciència de la identitat cultural antillana amb llur component negreafricà. Durant el [[segle XX]] es produiria un naixement de la consciència de la identitat i complexitat antillanes per tal de fer una vida literària autònoma.