Revisió del 23:38, 27 oct 2009 modifica TautinTanes (discussió \| contribucions) 503 edits Afegir referència a ostracisme i apartat dedicat a l'objecte ← Edició anterior		Revisió del 00:55, 28 oct 2009 modifica desfés TautinTanes (discussió \| contribucions) 503 edits Expressar dubtes de forma clara i neutral Edició següent →
Línia 8: == La inscripció == El text consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura. L’epígraf consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura. Només quatre dels seus signes han presentat problemes d’interpretació. La distribució de les línies també ha motivat una discrepància entre dos dels seus estudiosos doncs [[Jürgen Untermann]] va seguir un altre ordre de lectura diferent a l’adoptat per la lectura Maluquer (LM). === Les transcripcions ===▼ A més del primer dels signes, erosionat, per al valor del qual LM suggereix KU o BE, el 9è signe de la 2ª línia segons LM ([[Joan Maluquer de Motes]]), no sembla pertànyer al signari ibèric. Ell el qualifica com “estrafolari”. Untermann no el transcriu més que simbòlicament com B, per la seva forma. Mª Isabel Panosa el transcriu com BE, i J. Ruiz i Solanes proposa no considerar-lo en tant que error cal.ligràfic que l’autor, en un suport de tals característiques, no va poder esborrar. Les lectures proposades del text són les següents: El primer signe de la tercera línia en la LM o segon de la tercera línia en lectura Untermann (LU) va ser transcrit per aquest darrer com una L, i per Maluquer primerament com una A, malgrat que posteriorment va canviar la transcripció per BI només pel fet que les restants A de l’epígraf eren del tipus acursivat i aquesta era capital. Panosa acceptà la transcripció d’Untermann ; Ruiz i Solanes acceptà la primera versió de Maluquer, és a dir una A de tipus capital, recordant la manca de constància cal.ligràfica evidenciada en tantes altres inscripcions ibèriques. El darrer signe que presenta problemes de lectura és el primer de la quarta línia. És interpretat com BE en LM, com A en LU i com BI per Panosa. Ruiz i Solanes analitza cada tret del signe i en conclueix que es tracta d’un BE al qual li manca el darrer tret descendent, probablement per haver lliscat el punxó en el moment final de l’escriptura. ▲== Les transcripcions == ~~Les diferents lectures del text epigràfic quedarien doncs així :~~ * '''gulgitibaś / alauŕsu dukein / biuŕtileis / belotikeŕei''' (Maluquer 1976) Linha 32 ⟶ 26: * '''( ?).L.GI.DI.BA.TX / A.L.A . U.R.TZ.U . DU.I.N / A.U.R.DI.L.E.I.Z / BE.L.O.DI.GE.RR.E.I''' (Ruiz 2005) Els dubtes de lectura principals són els següents: ~~Aquest darrer autor és l’ùnic que analitza i discuteix el problema de l’ordre de les línies d’escriptura. En conclueix que la LU és impròpia i menys encertada que la LM.~~ * El primer signe de la primera línia és llegit '''ku''' per Maluquer i Velaza, '''be''' per panosa i '''e''' per Rodríguez Ramos. Untermann i Ruiz no el transcriuen. Per Rodríguez Ramos i Untermann hi hauria un signe anterior perdut, que Rodríguez Ramos reconstruieix com un signe '''s''', hipòtesi considerada també per Untermann. * Tot i que tots els investigadors coincideixen en que és un signe '''a''', el primer signe de la segona línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, seria el primer signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos. * El primer signe de la tercera línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, o el segon signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos, seria un signe '''bi''' per Maluquer i Velaza, un signe '''l''' per Untermann, Rodríguez Ramos i Panosa i un signe '''a''' per Ruiz. Cal recordar que en ibèric les consonants oclusives no semblen diferenciar-se en l’escriptura ni, potser, en la pronúncia. La G i la K, com la D i la T, només es diferenciarien si fos certa la hipòtesi del sistema dual d’escriptura on un sol tret repetit permetria distingir-les. Alguns indicis fan pensar que el pretès sistema dual no reflecteix la intenció dels autors de les inscripcions, sinó que es tracta d’un constructe dels seus investigadors. * El segon signe del segon segment de la segona línia és un signe en forma de B que Untermann, Panosa i Rodríguez no transcriuen (* o B) perquè no l'identifiquen amb cap dels signes del signari ibèric. Per Maluquer i Velaza podria ser una variant del signe '''ke'''. Ruiz proposa no considerar-lo en tant que error cal·ligràfic. ~~Seguint la LM però segons les taules signàries d’Untermann, podriem transcriure així la inscripció :~~ * El primer de la quarta línia és interpretat per Maluquer, Velaza i Ruiz com un signe '''be''', per Untermann i Rodríguez Ramos com un signe '''a''' i per Panosa com un signe '''bi'''. ~~?-l2-ki6-ti7-ba1-s’1/ a5-l2-a5-u3-r’3-s’3-u3-tu2- ?-i1-n1/ a1-u3-r’3-ti7-l2-e1-i1-s6/ be2 –l2-o1-ti7-ke5-r’6-e1-i1.~~ === La interpretació === Segons Untermann podria tractar-se d’una llista de noms de persones a les quals se’ls hagués encarregat quelcom, o be fossin racomanats per a alguna funció o potser condemnats a alguna sanció. En qualsevol cas tots els mots de la inscripció serien antropònims. Panosa i Domingo coincideix en aquesta hipòtesi. Linha 54 ⟶ 52: Alhora ens fa notar que les diferències entre el text ibèric i l’èuscar no son de cap manera majors que les existents entre el català de les [[Homilies d’Organyà]] i el català actual, malgrat els més de 2 200 anys que separen els primers contra els menys de 900 anys de les segones. === Contextualització === Segons Ruiz i Solanes i basant-se en d’altres epígrafs, aquesta petició de condemna no seria pas del tot real, és a dir, no es tractaria pas d’un cas real d’infanticidi, sinó d’una ficció ritual habitual en els carnavals ibèrics. Linha 62 ⟶ 60: En defensa d’aquesta hipòtesi, Ruiz i Solanes addueix d’altres nombrosos epígrafs fins avui no interpretats, i que segons ell només es poden entendre sota l’òptica de les celebracions carnavalesques. L’epigrafia ibèrica, sinó en la seva totalitat al menys en la seva major part, tindria un caràcter festiu, cerimonial i carnavalesc, pràcticament lliure del culte a la personalitat que implica l’excés de noms de persona tan tìpic dels epígrafs romans. === Criteris actuals === Les tesis de Ruiz i Solanes han estat menystingudes pels principals iberistes acadèmics, els quals han rebutjat qualsevol discusió del tema. Les tesis d’aquest autor no gaudeixen de bon prestigi en l’opinió dominant en les nostres facultats, de manera que la major part de la seva obra ha restat inèdita, equiparada a la de tants bascoiberistes fantasiosos que exhibeixen metodologies poc o no gens rigoroses.

Òstracon de Pontós: diferència entre les revisions