Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 21:
La '''cuina de la Vall d'Aran''' tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina [[Vall d'Aran|aranesa]].
La Vall d'Aran és una comarca de [[Catalunya]] però culturalmente pertany a la [[Gascunya]], [[Occitània]]. La seua gastronomia és doncs típicament gascona, en comparteix per exemple els [[paté]]s, els ''soufflés'', les peces de caça guisades i els ''crespeths'',<ref name=gast>[http://fotonostra.en.eresmas.com/ La gastronomía aranesa]{{es}}</ref> amb certes influències catalanes, sobretot respecte dels embotits i l'ollada aranesa, germana de l'[[escudella]]. La naturalesa muntanyenca d'aquest vall, dominada pel [[riu Garona]] i envoltada per boscos, fa de la gastronomia aranesa una cuina de muntanya. Pel que fa a la seua posició fronterera, és una de les darreres valls atlàntiques del [[Pirineu]] occità i en conseqüència, fa de transició entre la [[dieta mediterrània|cuina mediterrània]] i l'[[dieta atlàntica|atlàntica]]. En els últims anys aquesta cuina ha incorporat elements d'altres cuines, però encara es basa en la preservació de les seves característiques peculiars i dels seus productes locals.<ref name=paladar/>
==Ingredients bàsics==
Línia 34:
*[[Xoriç|Choriço]] (Xoriç)<ref name="aran"/>
*[[Llonganissa|Langoïssa]] i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)<ref name="aran"/>
*[[Andito]]s,<ref name="aran"/> són petites morcilles de sang i ceba que es menjàven els primers dies desprès de la matança del porc i que els cansaladers han recuperat els darrers anys.<ref name=paladar/>
*[[Cueta]] (Llonganissa cuita)<ref name="aran"/>
*[[Bull|Bolh]] (Bull),<ref name="aran"/> n'hi ha de negre, ''de codena'' i de llengua.
Línia 40:
==Plats==
Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví, la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abondantment consumit, com passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre i herbes.<ref name=gen/> L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa.<ref name=naut>[http://www.nautaran.org/catala/CONEIX/F7F230D6A2E54775A0B118BD95B237A3.asp Ajuntament de Naut Aran]</ref>
*[[
*[[Civet]]<ref name="aran"/> de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca). És un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per posteriormentcoure-la durant varies hores amb altres verdures (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi negre, brandi i vinagre.<ref name=gen/>
*[[Hereginat]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 118</ref> és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell
*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', Una ollada d'[[escudella]] amb carn d'olla <ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[escudella|pilota]], butifarra negra i osos.
*[[Paté]]<ref name="aran"/> de [[Lés]]
*[[Sanganhèta]] a base de sang de porc<ref name="aran"/> o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la [[cuina gascona]], la [[sanqueta]] és molt semblanta però es pot fer amb sang d'aviram.
*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''aillade'', ''tourin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es fèia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>
*[[Truhada aranesa]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 203</ref> o truhada,<ref name="aran"/> patates farcides de carn.<ref name="aran"/>
*[[Truita de riu]],<ref name="aran"/> que es prepara fumada, freixida o al forn<ref name=gast/> amb [[fines herbes]]
Línia 59:
==Begudes típiques==
A la Vall d'Aran es preparen licors cassolans, que se solen beure després dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple:
*[[Ratafia#Aigua de nous|Aigua de Nòdes]],<ref name="lleida"/> una mena de [[ratafia]] típica de la Vall d'Aran
*Licor d'aranyons, a base d'aranyons macerats en rom durant un temps variable que pot arrivar a un any.<ref name=paladar/>
*[[Cassís (beguda)|Licor de casís]], beguda típica d'Occitània en general a base de grosella
*Els [[Pinçons]], licor de grosella<ref name=naut/>
*''[[Vi calent|Vin caud]]''<ref name=naut/> (vi calent), vi negre amb sucre al qual s'infusiona canela, pell de llimona i espècies, que es beu calent
==Fires gastronòmiques==
*Durant els caps de setmana de la segona quinzena de setembre i la primer d'octubre, se celebra la Mostra Gastronòmica de la Cuina Aranesa
*A juliol, se celebra una setmana de fira anomenada la Setmana de la Cuina Occitanocatalana de Muntanya,<ref name="aran"/> a la qual participen una desena de restaurants, en el marc de les Jornades Universitàries Occitanocatalanes. A final d'aquest mes, a la sala polivalent de [[Viella]] es fa una mostra-fira de productes gastronòmics locals, com mel, formatge, embotits i oli.<ref name=paladar/>
==Vegeu també==
| |||