Mar de la Xina Meridional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: hak:Nàm Chûng-koet Hói |
m Robot afegeix: ur:بحیرۂ جنوبی چین; canvis cosmètics |
||
Línia 2:
La '''mar de la Xina Meridional''' és una [[mar costanera]], part de l'[[oceà Pacífic]], que cobreix una àrea d'uns 3.500.000 km² des de [[Singapur]] fins a l'[[estret de Taiwan]]. És la mar més extensa del món després dels cinc oceans. Les diminutes [[illes de la mar de la Xina Meridional]], que en conjunt formen un [[arxipèlag]], es compten per centenars. La mar i les seves illes, la majoria deshabitades, són objecte de diferents reclamacions de [[sobirania]] per part dels estats limítrofs. Aquestes disputes també es reflecteixen en els diversos noms utilitzats per designar la mar.
== Els diversos noms de la mar ==
''Mar de la Xina Meridional'' i els seus equivalents és el terme predominant en la majoria de llengües europees, però la mar habitualment es designa amb noms diferents als països riberencs, sovint com a reflex de les reclamacions històriques per l'hegemonia sobre la mar.
Línia 21:
Al nord-est de les Spratly, separat de l'illa filipina de [[Palawan]] per la fossa de Palawan, hi ha un [[mont submarí]] de 100 km d'amplària conegut amb el nom anglès de Reed Tablemount o "muntanya de les [[Canyes]]". Actualment a uns 20 m sota el nivell del mar, era una illa fins que es va enfonsar ara farà uns 7.000 anys a causa d'una pujada del nivell del mar després de la darrera [[glaciació]].
=== Rius ===
Hi ha un gran nombre de rius que van a parar a la mar de la Xina Meridional, entre els quals:
* el [[riu de les Perles]] o ''
* el [[Minjiang (Fujian)|Min]]
* el [[riu Jiulong|Jiulong]]
* el [[riu Vermell]] (en [[xinès]] ''Hónghé'', en [[vietnamita]] ''Sông
* el [[Mekong]]
* el [[riu Rajang|Rajang]]
Línia 38:
== Reclamacions territorials ==
Actualment hi ha nombrosos litigis sobre les aigües, els territoris i els recursos naturals de la mar de la Xina Meridional. Com que la [[Llei del Mar]] de les [[Nacions Unides]] del [[1982]] permet a cada país una [[zona econòmica exclusiva]] (ZEE) que s'estén 200 milles nàutiques (370,6 km) més enllà de les aigües territorials, tots els estats riberencs es veuen legitimats a reclamar grans porcions de la mar. La República Popular de la Xina (RPX) en reclama gairebé la totalitat. Vet aquí les principals àrees en litigi:
* Indonèsia i la RPX es disputen les aigües al NE de les illes Natuna.
* Les Filipines i la RPX es disputen els camps de gas de [[Malampaya]] i [[Camago]].
* El Vietnam i la RPX es disputen les aigües a l'oest de les illes Spratly. Algunes o la totalitat de les illes mateixes també es troben en disputa entre el Vietnam, la RPX, Taiwan, Brunei, Malàisia i les Filipines.
* Les [[illes Paracel]] se les disputen la RPX, Taiwan i el Vietnam.
* Malàisia, Cambodja, Tailàndia i el Vietnam es disputen diverses àrees del [[golf de Tailàndia]].
* Singapur i Malàisia es disputen els estrets de Johore i Singapur.
La RPX i el Vietnam han dut les seves reclamacions més enllà de les disputes diplomàtiques. El [[1974]] la Xina es va apoderar de les illes Paracel i hi van morir 18 soldats. Les [[illes Spratly]] foren l'escenari d'un enfrontament naval en què una setantena de mariners vietnamites van perdre la vida vora l'escull de Chigua el març del [[1988]]. Les parts en litigi informen regularment d'enfrontaments entre vaixells.
Línia 112:
[[tr:Güney Çin Denizi]]
[[uk:Південно-Китайське море]]
[[ur:بحیرۂ جنوبی چین]]
[[vi:Biển Đông]]
[[zh:南海]]
| |||