Sobibor: diferència entre les revisions

El '''camp d'extermini de Sobibor''' va ser un camp d'extermini nazi, creat al març de [[1942]], que formava part de l'[[Operació Reinhard]]. És també el nom del llogaret al costat de la qual va ser construït. Actualment és part de [[Lublin]], a [[Polònia]].

Allí van arribar jueus, majorment jueus(majoritariament soviètics capturats en el [[Front Oriental de l'Estla Segona Guerra Mundial|Front Oriental]], presoners de guerra i [[gitanos]]. Transportats a Sobibor en trens de bestiar en molt dures condicions, finalment van ser assassinats en càmeres de gas que eren alimentades amb un motor de gasolina (per a produir CO); però més endavantposteriorment s'utilitzaranutilitzaren uns cristalls d'un pesticida comercialitzat amb el nom de [[Zyklon B]], que era molt més efectiu, i ràpid. El sistemamètode per a assolirinfondre confiança als presoners, i aconseguir que entressin a la càmera era fer-los creure que es tractava de dutxes de desinfecció i infondre confiança als presos. Es calcula que fins a 200.000 persones van morir a Sobibor, en la seva gran majoria jueus.<ref>{{en}} Hilberg, Raul. ''The Destruction of European Jews'', Yale University Press, 1985, p. 1219. ISBN 9780300095579</ref>

En el camp d'extermini de Sobibor va tenir lloc la major fugida de presos jueus d'un camp de concentració nazi en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els presoners, organitzats per [[Leon Feldhendler]] i [[Alexander Pechersky ]] (presoner de guerra soviètic anomenat Sasha) van planejar la fugida mitjançant la denominada ''Organització de la Resistència''. Sasha va mantenir sempre una postura rebel davant les [[SS]], per a pujar la moral dels presoners.

La fugida del camp es va portar a terme el [[14 d'octubre]] de [[1943]], abans que les autoritats del camp finalitzessin l'Operació Reinhard com s'estimava segons les informacions que manejava el comitè clandestí de Resistència del camp.

Stanislaw 'Shlomo' Szmajzner va tenir la funció d'infiltrar-se en l'armeria de les [[SS]], robant allí un petit nombre de rifles. També van aconseguir cisalles per a trencar els filats, encara que després no servís de res. Van acabar amb diversos homes de les SS fent-los entrar d'alguna manera en una petita construcció del camp i propinant-los cops al cap amb destrals. A l'hora delAl migdia es va fer reunir a tots els presoners del camp perquè es posessin en fila i Alexander Pechersky va fer l'anunci de la rebel•liórevolta. Llavors tots van començar a córrer cap a les portes i voltes del camp, i la forta pressió de la massa de gent que empenyia va tirar a baix la porta de filat d'arç, tot això mentre el ''SS Oberscharführer'' [[Karl Frenzel]] tractava de matar el major nombre de presoners que li fos possible amb una metralladora fixa. Els presoners van començar a sortir per la bretxal'escletxa oberta, aconseguint sortir prop de quatre-centes persones.

El problema va ser que en el bosc que envoltava Sobibor no havia moltes possibilitats per a sobreviure, amb el que solament un nombre d'entre 10050 i 20070 presonersfugitius vavan poder sobreviure a la guerra.<ref>{{en}} Schelvis, Jules. ''Sobibor: A History of a Nazi Death Camp'', Berg, Oxford & New Cork, 2007, p. 168, ISBN 9781845204198</ref> Alguns presoners van passar la resta del temps tractant d'amagar-se dels alemanys, i uns altres es van oferir voluntaris per a crear un grup de [[partisans]] jueus, que es van dedicar a fer sabotatges i a combatre en la rereguàrdia del front rus. Va haver alguns presoners que després d'acabar la [[Segona Guerra Mundial]] van ser internats en camps de concentració soviètics.

Com a resultat de la primera i última fugida massiva de presoners, [[Heinrich Himmler]] va abandonar la idea del camp d'extermini i va ordenar que fos tancat el camp. Es van destruir els edificis i es va llaurar la terra, que va ser conreada. A la fi de [[1943]], no quedava cap resta. La zona és avui dia Santuari Nacional de Polònia on grups de nens van a visitar-lo amb les seves escoles.