Revisió del 22:56, 25 maig 2006 modifica Nevenka (discussió \| contribucions) 388 edits + Plantilla millorar ← Edició anterior		Revisió del 23:06, 25 maig 2006 modifica desfés Daniol (discussió \| contribucions) 243 edits →‎L'agricultura a les Baies Edició següent →
Línia 24: == L'agricultura a les Baies == [[Imatge:Camp de Les Baies 001.jpg\|right\|thumb\|140px\|Fotografia d'un bancal del camp de Les Baies (Elx)]] Al camp d'Elx dels temps passats, ~~o corria un altre tant i~~ en època de recol·lecció, els llauradors, no es donaven treva ni descans per recollir els cereals -cultiu majoritari d'aquells temps- quan aquests estavenen saó, el mateix feien per batre les messes quan les tenien preparades en les eres. Tant la sega com la batuda eren feines sumament fatigoses, per sí mateixes i pel temp tan calorós en què es realitzaven. Aquests treballs s'havien de dur a terme puntualment, dins d'unes dates determinades que estaven delimitades pel costum i la meteorologia.Si es volien obtenir uns resultats òptims no podien fer-se ni abans ni després. Per tal motiu, quan arribava l'hora apropiada, es treballava sense descans tots els dies, fins i tot els festius, fins que la feina es donara per finalitzada. En aquesta qüestió els agricultors, que sempre demostraren una gran profesionalitat, eren molt estrictes. Si en els mesos d'hivern i primavera, la meteorologia havia sigut favorable i generosa, la collita era més abundant i, per consegüent, calia ocupar més temps en la recol.lecció. I s'havia de veure les colles d'homes, corvats sobre la terra, segant civada amb la falç durant llargues hores, sota un sol de justícia! Homes de pell curtida i mans encallides, acostumats als durs treballs del camp, amb tenacitat i voluntat a prova de fatigues i cansaments. Quan la messes esta agarbada calia lligar-la amb corda d'espart cru, convertint-la en garbes de la mateixa mida perquè el vent quan bufara fort, no l'escampara per tot arreu. Després, les garbes calia transportar-les a l'era, en ocasions a quilòmetres de distància, on s'amuntegaven en cavallons que els llauradors anomenaven garberes, les quals tenien forma de piràmides regulars allargades, perquè en cas de pluja només es mullara la superfície i no penetrara la humitat a l'interior.

Les Baies: diferència entre les revisions