Nasqué en una família de gran tradició ferroviària. El seu avi era [[Manuel Gibert i Sans]] havia estat president durant dues dècades.molts deanys diverses companyies ferroviàresdesprés. Primer del [[Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró|Ferrocarril de Barcelona a Mataró]] i posteriorment a [[Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres]]
Quatre anys més tard, exactament l' any [[1885]], abandonà la Divisió i passà a l'empresa privada per treballar a la [[Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França]] com a Enginyer en cap de la construccióctrucció i Estudi de noves línies.▼
El [[1881]] deixa l'escola, ja llicenciat, amb el títol d'[[enginyer]] entrà a treballar a Divisió de ferrocarrils de l'Estat a Barcelona. Aquesta s'encarregava d'inspeccionar les empreses explotadores del ferrocarril. Maristany s'encarregava de la part tècnica. Havia d'estar al dia de totes les novetats en el camp ferroviari i així escrivia treballs freqüentment sobre la matèria amb una visió molt avançada, molts de aquests treballs serien de referència durant molts anys després.
En aquella època, la [[Companyia dels .un detallat títol sobre l'obra, el qual posteriorment va ser l'obra de refèrencia per a la construcció de nous túnels.
▲Quatre anys més tard, exactament l' any [[1885]], abandonà la Divisió i passà a l'empresa privada per treballar a la [[Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França]] com a Enginyer en cap de la construcció i Estudi de noves línies.
En aquella època, la [[Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França| TBF]], després de absorbir una altra companyia, tenia la concessió de la construcció del Directe a [[Saragossa]]. En aquest projecte una de les obres més singulars era el túnel de l'Argentera, amb més de 4 km de llargada. Des del [[1883]] s'hi estava treballant, però els resultat eren més aviat minsos. Des que Maristany hi va intervenir es va començar a treballar ininterrompudament i en tres anys va estar acabat. Per rematar la feina va escriure un detallat títol sobre l'obra, el qual posteriorment va ser l'obra de refèrencia per a la construcció de nous túnels.
L'any [[1895]] l'ascendeixen a Enginyer en cap de Vies i Obres. Aleshores ja era molt conegut i escrivia regularment treballs i estudis a la revista d'obres públiques.
