Gabriel Metsu: diferència entre les revisions

Amb un èxit sorprenent, Metsu va saber combinar amb meravellosa versatilitat les escenes populars de la taverna o el mercat amb la representació de les classes benestants i la seua vida social. En aquest sentit, les lliçons de Rembrandt sembla que van influir-lo pregonament. Els mateixos principis de tractament de la llum i l'ombra que hom aprecia a la seua obra d'acadèmia ''Dona sorpresa en adulteri'' van ser aplicats a temes de naturalesa considerablement diferent. Un grup en una sala de recepció, una sèrie de grups en la plaça del mercat, o una figura aillada en la penombra d'una taverna o una sala, van ser tractats amb la major de les fortunes pel que fa a la gradació de la llum, la calidesa tonal que impregna cada element i, en definitiva, l'estudi de les textures, arribant a igualar les fites aconseguides en aquest terreny per [[Gerard ter Borch|Ter Borch]] o [[Gerard Dou]], o bé, en l'acabat i el vigor, per [[Pieter de Hooch|De Hooch]].

 

 

Una de les seues millors obres de maduresa és ''La plaça del mercat d'Amsterdam'', al [[Louvre]], respecte a la qual es difícil distribuir els elogis en la correcta proporció, perquè és tracta d'una obra excel·lent des de diversos punts de vista: el moviment característic i l'acció del ''dramatis personae'', l'elecció dels rostres, l'expressió i els gestos, i la textura dels elements representats. Igualment excel·lents, però anteriors, són el ''Caçador'' (datat el 1661) i la ''Taverna'' (també de 1661) als museus de La Haia i de Dresden respectivament, així com ''El venedor d'aviram'', també a Dresden, amb la signatura del pintor i la data de 1662.