Zamindar: diferència entre les revisions

Inicialment era un funcionari de l'[[Imperi Mogol]] encarregat de cobrar les taxes als pagesos.<ref>Irfan Habib, 1963. ''The Agrarian System of Mughal India, 1526-1707,'' Oxford University Press, (2nd rev. ed. 2000) ISBN 0195623290 </ref>. El nom derivava del persa zamin (terra) i dar (posseïdor). Els sistema [[zamindari]] va aprofitar l'estructura preexistent i les terres zamindaris eren aquelles en que un zamindar recaptava, però va tendir a assegurar la recaptació en benefici propi a mesura que el poder imperial va entrar en decadència. Durant el període mongol es considerava igual zamindar a un petit propietari o a un gran terratinent però sempre eren considerats funcionaris encarregat de la recaptació sobre altres pagesos inferiors. El càrrec era hereditari però l'estat no era propietat sinó concessió; els zamindars mogols tenien poders judicials. La institució fou heretada pels britànics. Variants del títol són:

Sota els britànics alguns zamindars van tenir atribuïdes funcions judicials que progressivament van desaparèixer, i la seva renda fou fixada. Els zamindars disposaven d'autoritat i poder de recaptació sobre els seus arrendataris o subarrendataris, que anaven entre uns quants i milers. L'impagament de la renda fixada als britànics, basat en la llei imperial, suposava la pèrdua del dret a les terres. El zamindar més important era el de [[Burdwan]] que tenia el títol de maharajà. Altres zamindars destacats eren el de [[Darbhanga]], el de [[Bettiah]] i el de [[Dumraon]].<ref>Lives of the Indian Princes by Charles Allen & Sharada Dwivedi; Crown Publishers, Inc – New York 1985 ISBN 0517556898</ref>. Les seves cases eren generalment palaus.