Joseph Fouché: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: ko:조제프 푸셰
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Joseph Fouché''', comte d'Òtranto ([[Le Pellerin]], vora [[Nantes]], [[Loira Atlàntic]], 1759- [[Trieste]], 1820) fou un polític [[França|francès]], fill d'humils mariners. Durant la [[Revolució Francesa]] afavorí les mesures més extremistes dels [[jacobí|jacobins]], i fins i tot encoratjà els rebels de [[Gracchus Babeuf]]. Esdevingué cap de policia durant el Directori, i col·laborà amb [[Napoleó I|Napoleó Bonaparte]] en el cop d'estat del [[1799]]. Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l'interior, senador i duc d'Òtranto, des d'on dirigí una efectiva policia secreta. Fou governador d'[[Il·líria]] (1813) i després de la caiguda de l'emperador (contra el qual conspirà) fou ministre de [[Lluís XVIII de França]]. Tornà amb Napoleó durant els [[Cent Dies]] (1814), i el 1815 fou ambaixador de [[Lluís XVIII de França]] a [[Saxònia]]; però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a [[Trieste]].
 
Aquest home polític ha estat presentat com totalment mancat d'escrúpols i moral. Com diu Zweig, "els governs, els sistemes, les opinions i lesels homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertiginós remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché.<ref>[[Stefan Zweig]] (2004): ''Fouché. Retrat d'un home polític''. Barcelona. Quaderns Crema (traducció de Joan Fontcuberta).</ref>
 
== Referències biogràfiques ==