Joan Martí i Alanis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: en:Joan Martí i Alanis, es:Joan Martí i Alanis; canvis cosmètics
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{actualitat|mort}}
[[Fitxer:Bishop Alanis.jpg|thumb|250px|Joan Martí i Alanis]]
'''Joan Martí i Alanis''' ([[elEl Milà]], [[Alt Camp]], [[29 de novembre]] de [[1928]] - [[Barcelona]], [[11 d'octubre]] de [[2009]]) fou un eclesiàstic català, [[bisbe d'Urgell]] i [[Copríncepcopríncep d'Andorra]] des del [[1970]] fins el [[2003]], quan renuncià al càrrec per edat. iDes passàdel a[[2001]] serostentava arquebisbeel títol d'Urgellarquebisbe ''ad personam''. Va morir a l'edat de 81 anys. Estava llicenciat en humanitats clàssiques, era docent i lingüista.
 
== Infància i joventut ==
Línia 12:
 
== Bisbe d'Urgell ==
El [[25 de novembre]] de [[1970]] va ser nomenat [[Bisbat d'Urgell|bisbe d'Urgell]]. Va arribar a la [[Seu d'Urgell]] el dia 30 de gener de 1971, i va ser consagrat a la catedral l'endemà de mans de Mn. Luigi Dadaglio, nunci de la Santa Seu a Espanya. El mes de març del mateix any va prendre possessió del coprincipat d'Andorra. Des de l'any 1975 al 1977 va ser administrador apostòlic del [[Bisbat de Solsona]].
 
Al llarg d'aquests anys de canvis profunds, es va dedicar a reordenar el bisbat d'acord amb els nous temps. El seu pontificat s'emmarcà plenament dins el procés de transformació econòmica i social que pateix el món rural –majoritari a la diòcesi– i que afecta la vivència religiosa, les celebracions i els serveis eclesials.
Línia 20:
La seva producció escrita ha estat abundosa. Entre els seus escrits destaca un sobre els problemes del món rural, un altre sobre Europa i un sobre l'Església Local.
 
Des de primera hora introduí l'ús del català en els escrits administratius i en les publicacions oficials del Bisbat. Ha estat membre de la Presidència d'Honor del II Congrés Internacional de Llengua Catalana (Mallorca 1986) i és Acadèmic Honorari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] (Barcelona 1990). HaVa participatparticipar a [[Andorra]] i a diferents llocs del país en actes destinats al ressorgiment, dignificació i promoció de la llengua catalana.
 
El 1972 creà la revista diocesana "Església d'Urgell". En 1977, amb la col·laboració d'un grup d'estudiosos, creà la Societat Cultural Urgel·litana, que a travès del seu òrgan, l'anuari "Urgelia", fomenta l'estudi i la divulgació del patrimoni cultural de la diòcesi. A partir del 1992 promou els treballs per a crear una emissora de ràdio diocesana, que culminarà amb el naixement de "Ràdio Principat".
Línia 30:
La Conferència Episcopal Espanyola li va confiar càrrecs de confiança tot nomenant-lo membre del Comitè Executiu durant sis anys, president de la Comissió Episcopal de Migracions i de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de l'Església Espanyola. L'any 1989 va ser nomenat també membre del Pontifici Consell de Comunicacions Socials.
 
ActualmentVa ésser membre de la Comissió Episcopal de Missions i Cooperació entre les Esglésies, de la Conferència Episcopal Espanyola (1999-2002) i bisbe responsable de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense.
 
L'any 1989 el Govern espanyol el va distingir amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.