Comicis romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
comicis a l'època imperial |
||
Línia 60:
Les votacions de les Lleis, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsols i pretors. Així el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.
*Vegeu també: [[Plebiscit romà]], [[Roma (Regne i República)]]
== Els comicis a l'Imperi ==
La decadència del comicis amb l'Imperi s'accentua.
Primer van ser privats per [[Juli César]] del dret a votar la guerra i la pau. Més tard August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviessin els seus vots per escrit, el que va fer augmentar la indiferència per assistir al comicis. També August els va privar d'atribucions judicials.
Amb [[Tiberi ]] van perdre la facultat d'elegir magistrats que va passar a l'Emperador o al Senat. Les eleccions que van conservar el comicis eren meres ratificacions del candidat imperial.
Probablement fins a la seva extinció van conservar la facultat legislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'aquest dret), si bé la falta de concurrència o el costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, van fer que aquest pogués legislar per ell sol, i amb el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.
A principis del Segle III el Comicis van deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.
Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) van desaparèixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparèixer el comicis tribunats.
[[Categoria:Antiga Roma]]
| |||