Línia d'ordres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Una '''[[Interfície d'usuari|interfície]] de línia d'ordres''' (o '''CLI''', per les seves inicials en anglès) és un mètode per a manipular amb instruccions escrites al programa que subjeu sota. S'interactua amb la informació de la manera més simple possible, sense gràfiques només amb el text cru. Les ordres s'escriuen com línies de text (d'aquí el nom), i, si els programes responen, generalment ho fan posant informació en les línies següents. Gairebé qualsevol programa pot dissenyar-se per a oferir a l'usuari alguna classe de CLI. Per exemple, gairebé tots els jocs de [[Ordinador personal|PC]] en [[FPS|primera persona]] tenen una interfície de línia de comandos incorporada, utilitzada per a diagnosticar i per a tasques administratives. Com eina primària de treball, les línies d'ordres són principalment usades per programadors i administradors de sistemes, especialment en sistemes operatius basats en [[Unix]]; en entorns científics i d'enginyeria; i per un subconjunt més petit d'usuaris domèstics avançats.
'''HISTÒRIA'''
En els primers anys de les computadores, durant l'era dels mainframes (grans ordinadors a mida encara que amb capacitats de càlcul molt inferiors als ordinadors actuals), el control de l'execució dels programes es feia des de llocs especials (normalment ubicats a prop del ordinador en sales amb aire condicionat), on l'administrador manipulava directa i completament la màquina.
Quan es va començar a ampliar el nombre de persones que usaven els ordinadors, es va començar a utilitzar targetes perforades per fer la màquina més accessible als usuaris. Però tot i amb això estava la separació temporal entre la programació i l'execució d'un programa: des que s'iniciava la resolució d'un problema fins al moment en què es rebia la resposta proporcionada per l'ordinador en paper pijama transcorria gairebé una setmana.
Teletip: es teclejava l'ordre en el teclat i es rebia la resposta impresa en paper. Per a més ràpidament es podien introduir les dades per mitjà de cintes perforades (a la dreta, el lector, a l'esquerra, el perforador de cintes).
Aquesta forma d'utilitzar els ordinadors va anar canviant quan es van connectar teletips i després teclats amb un tub de raigs catòdics (monitors) a les computadores. A aquesta combinació se li va anomenar terminal: cada programador es podia connectar directament amb el computador. Amb això van començar a aparèixer programes que oferien, a través d'ordres, realitzar operacions que es repetien contínuament, com ara "imprimir un arxiu", "llistar tots els arxius", "Mostra el contingut d'un arxiu", etc. Cal assenyalar que no existien encara normes o estàndards relatius a aquests aparells perifèrics i que cada terminal tenia les seves pròpies normes de funcionament, en general incompatible amb altres màquines.
Això va acabar sent substituït per terminals més intel.ligents o connexions de xarxa que permetien accés remot, protegits mitjançant contrasenyes (passwords).
Després de l'ús massiu d'interfícies gràfiques (GUI), va començar a estendre l'ús programes que, dins d'un ambient gràfic, emulaven un terminal en una finestra.
Com a eina primària de treball, les CLI les usen molts programadors i administradors de sistemes, especialment en sistemes operatius basats en Unix, en entorns científics i d'enginyeria, i un subconjunt més petit d'usuaris domèstics avançats.
Les CLI són part integral no variable i idènticament important de diverses aplicacions com a interfície alternativa i / o paral.lela a les GUI i AUG. En l'actualitat, les línies d'ordres romanen com un important (i de vegades únic) mitjà per interactuar amb programes independentment de la memòria.
{{ORDENA:Linia D'Ordres}}
| |||