Revisió del 11:22, 31 des 2008 modifica Jordicollcosta (discussió \| contribucions) 132.052 edits m llengües eslaves\| ← Edició anterior		Revisió del 14:51, 24 nov 2009 modifica desfés Perique des Palottes (discussió \| contribucions) 7.262 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 11: ==Les dorsals del protoindoeuropeu== La isoglossa centum-satem explica l'evolució de les tres sèries de [[dorsal (fonètica)\|dorsals]]s reconstruïdes en el [[protoindoeuropeu]] (PIE) kʷ, gʷ, gʷʰ ([[labiovelar]]s), k, g, gʰ ([[velars]]), i ḱ, ǵ, ǵʰ; ([[palatovelars]]) en les llengües filles. Una classificació entre els grups centum i satem sols té sentit en relació a la llengua mare en el conjunt de totes les dorsals. Els canvis fonètics posteriors en una branca determinada de l'indoeuropeu que siguin semblants a un dels canvis, com ara la palatalització del [[llatí]] k en s en algunes [[llengües romàniques]] o la unió de kʷ amb k en les [[goidèlic\|llengües goidèliques]], no afecten la classificació. [[August Schleicher]] en el seu Compendium de [[1871]] accepta només una única sèrie de velars, k, g, gh. Karl Brugmann en el seu Grundriss de [[1886]] tan sols accepta dues sèries, que anomena les "velars explosives" q, g, gh oposades a les "palatals explosives" k̑, g̑ i g̑h.Brugmann anomena les llengües centum «llengües amb labialització» o «llengües u̯» i les llengües satem, «llengües sense labialització», i considera que ''En el cas de les paraules i grups de paraules, que no apareixen en cap llengua amb so velar labialitzat, [les «velars pures»] cal deixar pendent la decisió de si mai tingueren l'oclusió posterior en u̯-'' (traducció d'una transcripció de J. Wright). A l'edició de [[1897]] de la seva obra, Brugmann canvià de parer i acceptà els termes centum-satem introduïts per von Badke en [[1890]]. D'acord amb això, anomenà les velars as qu̯, qu̯h, gu̯, gu̯h (també introduí les aspirades sordes).

Isoglossa centum-satem: diferència entre les revisions