Crimea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 67:
 
== Geografia física ==
El país és dividit en tres zones, amb muntaneysmuntanyes que formen cadenes paral·leles d’un anticlinal força assimètric:
 
* La costa, que és plana i gaudeix d’un clima benigne
Línia 73:
* Les Muntanyes de Crimea (rus - Krimskie Gori, tàtar de Crimea - Yaylâ Dağ), amb les alçàries de Roman Kox (1548 m), Demir Kapu i Chatir Dagh (1521 m).
 
Pel que fa als rius, els principals són els Alma, Belbek, Karasu i Salghir, i elels principalprincipals llacllacs són els Donuzlav, Sasyk i Chokrakskoie.
 
== Població ==
Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es reparteix entre els següents grups ètnics:
* [[Rus|RússosRussos]] - 58.32%
* [[Ucraïnès|Ucraïnesos]] - 24.32%
* [[Tàtar de Crimea (poble)|Tàtar de Crimea]] - 12.1%
Línia 88:
 
== Economia ==
Gaudeix d’un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d’un bon vi. Fins el 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d’ampolles a [[Simferopol]], però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaqeusvaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelelsovelles i cabres).
 
Tanmateix, no hi ha aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kerç, però els principals ingresosingressos provenen del [[turisme]] que recullen els estacions termals meridionals de Yalta i Kefe, on hi hahan estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a [[Simferopol]] (Aqmescit), tèxtils a [[Sevastopol]] (Aqyar) i de reparcióreparació naval a Yenikale, alimentàries a [[Kertx]].
 
Endemés, també són ports estratègicament importants per a la l‘antiga flota soviètica al [[Mar Negre]], raó per la qual sovint és reivindicada per [[Rússia]], que s'ha apropiat de la major part de l’estol. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l’economia local), d’elles el 15 % en construcció, el 26 % en transport, el 20 % en comerç.
 
Però els tàtars no en gaideixengaudeixen gaire d’aquesta situació. Es calcula que el 60 % està a l’atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25 % no tenen corrent elèctric, el 70 % tampoc té aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endemés, la forta crisi econòmica d'Ucraïna ha vist que els programes d’ajut social hagin estat reduïts dràsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se’n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 només 6.9 milions $.
== Subdivisions ==
Línia 133:
Fins el [[1944]] formava una República Socialista Soviètica Autònoma (''Krim ASSR'') integrada a la RFSS de [[Rússia]]. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la RSS d'Ucraïna com a oblast sense cap competència.
 
Des de febrer del 1991 torna a gaudir d'autonomia (''Krym AR''), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, només 14 dels diputats són tàtartàtars de Crimea i l'únic idioma oficial i a l’ensenyament és el rus. Alhora, la política és dominada per l’antiga ''nomenlkatura'' comunista, força antitàtar i que exigeix el seu trasllat a [[Mongòlia]].
 
Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un ''Medjlis'' (Asemblea Nacional de Tàtars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a [[Cezzar Giray]] (1961), darrer descendent de [[Şahin Giray]], i actualment resident en [[Londres]]. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtar de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. També han creat una guàrdia nacional.