Revisió del 15:55, 24 nov 2009 modifica Perique des Palottes (discussió \| contribucions) 7.262 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:50, 24 nov 2009 modifica desfés Perique des Palottes (discussió \| contribucions) 7.262 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 6: Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'hi assimila i es pronuncia amb un segon [[al·lòfon]]: la consonant [[oclusiva velar sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /{{AFI\|'εgzema}}/ > [{{AFI\|'εgz∂m∂}}]); però és molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el fonema final d'un mot i el fonema inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /{{AFI\|'sak'bujt}}/ > [{{AFI\|'sag'bujt}}]. Si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit d'un [[Nasal alveolar sonora\|fonema /n/]] que inicia la síl·laba següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer al·lòfon, la consonat [[nasal velar sonora]] ([{{AFI\|ŋ}}]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /{{AFI\|k}}/ (en posició de tancament de síl·laba) va seguit de [[Nasal bilabial sonora\|/{{AFI\|m}}/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /{{AFI\|k}}/ seguit d'un altre començat en ''n'' (''poc nas'') o ''m'' (''poc mal''). En part del [[català central]], en alguns mots (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /{{AFI\|k}}/ seguit del [[fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart al·lòfon: la consonant [[~~velar~~ oclusiva velar sorda llarga]]. Aquest so té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una consonant [[~~velar~~ oclusiva velar sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg\|sons llargs]] com a sons [[geminació\|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt\|sons curts]] successius, és a dir [{{AFI\|kk}}]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /{{AFI\|kl}}/ és [[tònica]] i en els mots derivats d'aquest [[mot primitiu\|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc., mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica\|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona\|àtona]] i alhora són mots primitius. A [[Mallorca]], si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix. A molts llocs de Mallorca el [[fonema]] [{{AFI\|k}}], en posició d'inici de síl·laba, es pronuncia encara amb un altre al·lòfon: la consonant [[oclusiva palatal sorda]] [{{AFI\|c}}]. Línia 15: Com a norma general, es representa pel [[dígraf qu]] quan va seguit de les vocals ''e'' (''Miquel''), ''i'' (''química'') i del [[fonema wau]] (''quatre'', ''eqüestre'', ''aqüífer'', ''quota''). Es troba representat -en qualsevol posició- per la lletra [[K]] (''kàiser'', ''kremlin'', ''rock & roll'') en determinats mots d'origen estranger. En determinats mots d'origen àrab, es representa -en qualsevol posició- per la lletra [[Q]] ''Qatar'', ''Iraq'') quan [[transliteració\|translitera]] la lletra [[qaf]] de l'[[alfabet àrab]] ([[consonant]] [[~~gutural~~ oclusiva gutural sorda]]). Es pot trobar representat pel [[dígraf ch]], en determinats mots d'origen italià (''scherzo''). En l'[[escriptura]] [[català\|catalana]] prenormativa, també es pot trobar representat per ''ch'', generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[hel·lenisme]]s, com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració\|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grec]] (consonant [[~~velar~~ oclusiva velar aspirada sorda]]). * [[Dígraf]]s: **El fonema /{{AFI\|k}}/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC\|/nc/]], només possible en posició de tancament de síl·laba. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema\|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la consonant [[velar nasal]] ([{{AFI\|ŋ}}]), tant a final de mot (''banc'') com enmig (''plancton'').

Oclusiva velar sorda: diferència entre les revisions