Mató de monja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
En aquesta època era molt popular i es considerava més refinat i prestigiós que la [[crema catalana]]. El baró de Maldà en parla al seu ''Calaix de Sastre'' escrit entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. Al segle XIX surt, en [[castellà]] i sota el nom de ''requesón de monja'', al receptari ''Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana'' de Joan Cabrisas, publicat a l'Habana l'any 1859. També referencien el mató de monja molts escriptors de l'època, com per exemple [[Pitarra]]. El 1877, per exemple, Rossend Arús va publicar un relat satíric titulat ''Los matons de Pedralbes'' a la revista en [[català]] ''La llumanera de Nova York'', que es publicava a la ciutat de [[Nova York]].
==Blanc o groc==
Aquesta crema ha agradat de color [[blanc]]a o [[groc|groga]] segons diverses modes i tendències. Així, mentres de vegades s'ha intensificat el color groc amb l'addicció de [[safrà]],<ref>''Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 141, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005. ISBN 8497910915 </ref> tenim també textos que parlen de la seva blancor, com per exemple de [[Pitarra]].<ref>"No he vist cap mató de monja més blanc que ella"</ref>
==Notes i referències==
| |||