Leptina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ar:لبتين; canvis cosmètics
Línia 17:
| Band = 31
| LocusSupplementaryData =
}}La '''leptina''' (del grec ''leptos'' prim) és una [[hormona]] produïda en la seva majoria pels adipòcits/ (cèl·lules grasses) encara que també s'expressa en l'[[hipotàlem]], l'[[ovari]] i la [[placenta]]. Va Ser descoberta el [[1994]] en el [[ratolí]]. Posteriorment, el [[gen]] Ob humà es va cartografiar en el [[cromosoma]] 7. Es creu que la leptina actua com un lipostat: quan la quantitat de [[greix]] emmagatzemat en els [[adipòcit]]s augmenta, s'allibera leptina en el flux [[sang|sanguini]]uini, el que constituïx una ''senyal'' ([[retroalimentació]] negativa) que informa al [[hipotàlem]] que el cos té prou menjar i que ha d'inhibir l'apetit. Quan augmenta la massa de teixit adipós més enllà del punt d'equilibri, augmenta la síntesi i secreció de leptina pel que s'estimulen diversos efectes compensadors en l'hipotàlem: la disminució de l'apetit per estimulació de pèptids anorexigènics (que produïxen perduda d'apetit) i supressió de la producció dels pèptids orexigènics (del grec ''orexis'' que significa apetit); augment la despesa energètica augmentant la taxa de [[metabolisme]] basal i la temperatura corporal a més de la modificació del punt d'equilibri hormonal per a reduir la [[lipogènesi]] (producció de greixos) i augmentar la lipòlisi (ús de greix acumulat per a produir energia) en el [[teixit adipós]]. La regulació de la secreció de leptina és a llarg termini, principalment per variació del nivell de massa corporal i efectes estimulants de la [[insulina]]. No obstant això, molts obesos tenen altes concentracions de leptina en [[sèrum]] o resistència a la leptina , el que indica que altres molècules com la [[ghrelina]], la [[serotonina]], la [[colecistoquinina]] i el [[neuropèptid I]] tenen també un efecte sobre la sensació de sacietat i contribuïxen a la regulació del pes corporal.
 
Després del seu descobriment, la majoria de les investigacions entorn de la leptina es van centrar en el seu paper com factor regulador del pes corporal. No obstant això, estudis posteriors van descriure una àmplia distribució de receptors per a aquesta [[hormona]] en diversos teixits perifèrics, obrint-se, així, un vast camp d'investigació sobre les funcions biològiques d'aquesta hormona. La leptina participa en processos fisiològics tan diversos com la [[reproducció]], [[immunitat]] o [[angiogènesi]].
Línia 25:
La leptina és una [[proteïna]] de 167 [[aminoàcid]]s, que inclouen un [[pèptid senyal]] de 21 aminoàcids. La seva estructura tridimensional presenta quatre hèlix alfa i un pont disulfur entre les [[cisteïna|cisteïnes]] en posició 96 i 146, sent aquest últim necessari per a l'activitat biològica de l'hormona.
 
== Síntesi i secreció ==
La síntesi de leptina s'esdevé principalment, encara que no de forma excloent, a nivell del [[teixit adipós blanc]]. Aquest fet va permetre proposar que la secreció de leptina actua com senyal al cervell, informant sobre la grandària del teixit adipós i actuant com factor saciant. El [[teixit adipós marró]] o greix marró també sintetitza leptina, encara que en menor mesura. El paper de la leptina secretada en el [[teixit adipós marró]] no està clar encara que podria ser únicament un aporti extra de leptina al torrent circulatori com reflex del total del teixit adipós. La regulació de l'expressió de leptina depèn en gran manera dels dipòsits grassos de l'organisme. Així, els adipòcits de major grandària produïxen més leptina, mentre que els adipòcits del greix visceral secreten menys leptina que els adipòcits del greix subcutània. La quantitat de [[triacilglicèrid]]s emmagatzemats en el adipòcit és també proporcional a la quantitat de leptina produïda per cada adipòcit. Per aquesta raó, els nivells circulants de leptina són proporcionals a la quantitat de greix corporal.
 
Línia 34:
L'eliminació de la leptina es porta a terme principalment per via renal. La leptina és metabolitzada és especial per les [[cèl·lula epitelial renal|cèl·lules epitelials renals]]. Aquestes internalitzen la molècula per mitjà d'un mecanisme intervingut per receptors "curts", raó per la qual la seva concentració augmenta en pacients amb [[insuficiència renal]].
 
== Factors reguladors ==
Neuropèptid I (NPY)
En el nucli arcuat hipotalàmic es produïx NPY. Aquest neurotransmissor arriba a través de les projeccions i de les neurones d'aquest nucli fins al nucli paraventricular, que és la zona on s'allibera. El NPY augmenta la ingesta i disminuïx la [[termogènesi]]. El principal mecanisme pel qual la leptina regula l'apetit és inhibint la síntesi i secreció de NPY.
Línia 50:
Sembla que en els estats de [[dejuni]], el que interessa és l'estalvi d'[[energia]] i per això, l'augment de [[cortisol]] i la disminució de la leptina produirien una disminució dels nivells de TRH, tant per acció directa del cortisol a nivell central com per l'augment del NPY hipotalàmic. Per contra, en un estat d'abundància calòrica, a l'augmentar els nivells de leptina i disminuir els de cortisol, es produiria un augment de la termogènesi i del metabolisme basal, tant per acció de la leptina i hormones tiroidals sobre [[UCP1]] com per la disminució del NPY hipotalàmic.
 
== Mutacions en el gen ''ob'' ==
Les mutacions en el gen Ob murí ocasionen que els ratolins portadors de la mutació (ratolins ''ob/ob'') manquin de leptina sèrica i presentin un fenotip d'obesitat severa associada a altres problemes com menor temperatura corporal, menor activitat locomotora, menor activitat del sistema immune i infertilitat. L'administració de leptina exògena corregeix aquestes alteracions. Aquest fet va fer plantejar la hipòtesi que l'obesitat podria deure's a una mutació en el gen Ob humà i, per tant, l'administració de leptina exògena podria ser la panacea en el tractament de l'[[obesitat]]. No obstant això, aquesta idea es va esvair al comprovar que la freqüència d'aquesta mutació en la població obesa és extraordinàriament baixa i que la gran majoria dels pacients obesos presenten alts nivells de leptina sèrica. Els escassos casos clínics d'humans amb [[deficiència congènita]] de leptina es caracteritzen per un fenotip similar al trobat en els ratolins ''ob/ob'', caracteritzat per obesitat severa, [[hiperfàgia]] i [[hiperinsulinèmia]].
 
== Referències ==
 
* {{ref-llibre
Línia 74:
[[Categoria:Proteïnes hormonals]]
 
[[ar:لبتين]]
[[cs:Leptin]]
[[da:Leptin]]